Senga Nengudi i Maren Hassinger

El projecte consisteix en una exposició a duo de Senga Nengudi (1943, Chicago) i Maren Hassinger (1947, Los Ángeles). Per primera vegada es treballarà l’estreta amistat i col·laboració entre ambdues artistes, que es va originar amb les experiències de Studio Z a Los Ángeles i continuà durant més de cinc dècades des dels anys setanta, a través d’instal·lacions, textos, escultures, performances i projectes de vídeo. El punt de partida seran dos textos breus, però molt importants, de les artistes: Manifest, (Maren Hassinger, 2006) i Maren i jo, (Senga Nengudi, 2009), presents a la sala com preàmbul a la exposició.

Des de la dècada de 1970, Senga Nengudi i Maren Hassinger han col·laborat en la creació d’un ric corpus d’obres que inclouen instal·lacions, performances, vídeo, textos i escultures. Han sigut coautores i han participat en les seues performances mútues en nombroses ocasions, a més de ser membres de Studio Z.

La naturalesa d’aquestes col·laboracions s’han basat en una actitud oberta, improvisada i exploratòria entre les pràctiques de cascuna i, al mateix temps, eren un medi per a reflexionar sobre la necessitat d’afirmar una nova identitat cultural.

El marc perseguit en el projecte mostra com, a pesar d’estar en els marges, Senga Nengudi i Maren Hassinger van fomentar modes d’expressió individuals i col·lectius a través de l’autodeterminació i xarxes d’atenció i suport mutu.

Les dues artistes van mantindre un espai per a l’altra com a medi de supervivència a través de les seues amistats, les seues complexes identitats emergents i les seues experiències de realitats polítiques compartides.

Els esperits artístics oberts i improvisats de Nengudi i Hassinger han sigut i continuen sent una inspiració i un recordatori de que l’art pot unir a persones i comunitats. Les seues obres estan profundament arrelades en la col·laboració i sovint consisteixen en actes que reuneixen a persones de diversos origens i generacions.

Al llarg de la seua producció, Nengudi i Hassinger s’han oposat als aparells i sistemes de poder que sovint regulen l’intercanvi cultural productiu i innovador; i ho han fet analitzant el multi-culturalisme a través de l’òptica de la negritud i oferint un enfocament basat en la col·laboració. Han produït un ampli corpus d’obres que posen en primer pla les qüestions de la raça i el gènere en la seua relació amb el ritual, la historia i la representació.