Sebastián Nicolau

La producció dels últims anys de l’artista Sebastián Nicolau (València 1956) es presenta a través d’un suggestiu discurs multidisciplinari estructurat al voltant de les qüestions fonamentals que animen el seu treball en estos moments, com són els termes en què té lloc la representació (els elements que la definixen i l’abast efectiu de la seua naturalesa il·lusòria) i les possibilitats plàstiques d’una experiència espacial que transita entre les dos i les tres dimensions de forma bidireccional.

Conegut bàsicament com a pintor (i, durant prou de temps, celebrat com un dels més notables representants del realisme, amb nombroses exposicions dins i fora de les nostres fronteres), esta mostra és una clara manifestació de les seues excel·lents qualitats tant per a la pintura (el seu mitjà, diguem-ho així, natural) com per a l’escultura. Workin’ (títol d’una de les sèries i també d’esta exposició) és un terme que al·ludix al caràcter obert i al procés de treball en el qual el resultat de l’obra depén de les aportacions que esta genera en el seu desenrotllament. Un mètode de creació que trobem en este últim projecte de Sebastián Nicolau, on allò processual i allò tautològic es conjuguen per a aconseguir aprofundir en totes aquelles qüestions que, com a artista, li interessen.

L’exposició està integrada per obres pertanyents a les sèries Talleres (Tallers), Cartones (Cartons) i Workin’, realitzades amb diferents tècniques, sobre distint suports i en diversos mitjans: pintura, dibuix, collage i escultura. En els successius espais que componen l’exposició s’han barrejat (en proporció variable) exemplars de cada una de les sèries, amb la pretensió que el seu recorregut done lloc a lectures entrecreuades o transversals que ajuden el visitant a percebre aquelles constants conceptuals que, plantejades de diverses maneres i per mitjà de diferents tècniques i materials, fonamenten la totalitat del seu treball. A pesar de la seua heterogeneïtat, el conjunt d’obres reunides en Workin’ conformen un discurs unitari, coherent (encara que, feliçment, no tancat), la diversitat del qual al voltant de certs motius i problemàtiques s’ha d’entendre en clau de variacions –dit siga per emprar un terme musical–.

Workin’ és el títol d’un disc mític gravat l’any 1956 per The Miles Davis Quintet, la formació d’aquell cèlebre trompetista i compositor; d’ací prové el títol d’esta exposició, i que per a Sebastián Nicolau representa “la perplexitat, la sorpresa davant els llocs als quals ens porta el nostre interés, el desig de buscar alguna cosa més, el silenci sempre com a resposta a l’interrogant, el respecte per la llum del blanc de la tela o del paper o per l’espai, encara sense allò que l’ocuparà…” I també: “procés i actitud de treball, d’atenció al que sorgix del propi fet, com a utilització dels successos, com a aproximació al que podríem sintetitzar com l’intent d’aconseguir, més que d’allò aconseguit, com els girs al voltant del que fem des del nostre propi centre, variant des d’un eix que, amb moviments idèntics als anteriors, ens mostren un paisatge distint en cada volta.”