Santiago Calatrava

Santiago Calatrava (Benimàmet, València 1951) és sens dubte un dels enginyers i arquitectes espanyola amb una major projecció internacional. Després d’iniciar els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, va ingressar a l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València, i es va llicenciar el 1975 en enginyeria civil per l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric. El 1981 va establir en aquesta ciutat suïssa el primer estudi d’enginyeria i arquitectura. Entre els seus projectes arquitectònics destaquen l’estació de ferrocarril de Zuric, la marquesina de l’oficina de correus a Lucerna, els ponts de Bach de Roda a Barcelona, Nou d’Octubre a València i El Alamillo a Sevilla, la torre de telecomunicacions Montjuïc a Barcelona, la terminal d’alta velocitat a l’aeroport de Lió, o més recentment la Ciutat de les Arts i les Ciències a València.

Calatrava desenvolupa en les seues escultures, que realitza en materials com fustes precioses, marbres o metalls, les conclusions dels anys d’estudi, de dibuixos i de croquis, on no només es resolen conceptes d’arquitectura i enginyeria, sinó on sorgeixen també elements inesperats. La seua gramàtica formal és orgànica, no en el sentit de reproduir formes d’animals o vegetals, sinó en el d’aplicar-hi solucions estructurals ja assajades per la natura, com la complementarietat estructural dels ossos i els músculs o els jocs d’articulacions dels esquelets dels vertebrats. Les forces i les tensions es materialitzen no només com a accions mecàniques, sinó també com a reflex de l’existència paral·lela d’un univers simbòlic suggerit.

L’exposició suposa la primera mostra en un museu espanyol de les escultures i dibuixos de Santiago Calatrava, la major part de les quals no han estat mai mostrades al públic anteriorment