Poques vegades una exposició defineix de manera tan clara un programa museístic com va ser Spiritual America per a l’IVAM Centre del Carme. La concepció de dues seus, aquesta d’arquitectura molt representativa que obligava a realitzar instal·lacions específiques a artistes joves o de mitja carrera; i el Centre Julio González encarregat de mostrar les històries de l’art a través dels noms i les tendències més representatius. Amb un catàleg desenvolupat per l’artista com una obra més, Richard Prince (Zona del Canal de Panamà, 1949) va iniciar, així mateix, el que es va denominar la Col·lecció Centre del Carme de publicacions. Moltes d’aquestes, així com alguns dels cartells (en aquest cas també dissenyat per Prince) es van convertir en productes editorials de culte.
El treball de Prince es caracteritza per l’apropiació d’imatges extretes dels mitjans de comunicació (anuncis de TV, pel·lícules, revistes…) i la seua conversió en obres d’art autònomes on predominen elements antagònics aparellats. El concepte d’autonomia en l’art és un terreny disputat entre els qui el veuen com una eina ideològica i els qui l’interpreten com un mitjà en si mateix, aïllat i amb les seues pròpies regles comunicatives. En qualsevol cas, per a l’artista estatunidenc qualsevol situació genera una imatge que pot derivar en una obra, al seu torn susceptible de ser interpretada.
Aquesta mostra presentava, bàsicament, la sèrie de fotografies preses dels anuncis de vaquers de Marlboro i la reutilització de vinyetes còmiques extretes de revistes, especialment del setmanari The New Yorker. Davant l’allau de crítiques rebudes pels qui consideraven que el seu treball «robava» imatges d’altres fotògrafs o publicistes, Prince sempre ha preferit el terme «pirateria» per a definir la seua pràctica. Piratejar, en aquest cas, és actuar de la mateixa manera com les grans marques s’apropien d’imaginaris, identitats o principis —com el de la llibertat, per exemple— per a animar el consum dels seus productes. Spiritual America confirma l’aposta de l’IVAM des dels seus inicis per un art pop plural, crític i contemporani.
