Raúl Ruiz

La vida dels exiliats sol oferir una dicotomia i una dualitat, dues meitats que intenten completar un conjunt sempre incomplet. Raúl Ruiz (Port Montt, 1941 – París, 2011) va viure en el seu Xile natal fins a 1973, any del colp d’estat d’Augusto Pinochet, i s’exilia a París en 1974. A Santiago va ser director de Cinematografia amb el govern de Salvador Allende, un període democràtic que reflecteix en diverses pel·lícules filmades durant aquest trienni. Artista i cineasta tremendament prolífic, aquesta instal·lació demostra, així mateix, el seu coneixement de la història i un compromís polític postcolonial. Ruiz simbolitza l’apropiació que cada país fa dels seus creadors: a Xile es reconeix la seua obra audiovisual fins a 1973 i a França resulta un director de cinema sobretot pel realitzat a partir d’aquesta data.

L’expulsió dels moros és una instal·lació multimèdia que pren el títol del quadre desaparegut de Velázquez i es planteja en quatre parts, una successió d’espais per on podria deambular «un turista que coneguera aquestes històries». La primera estada recrea una habitació del Palau d’El Escorial, lloc simbòlic on Felip II va gestionar gran part de la conquesta espanyola d’Amèrica. La segona representa una mesquita laberíntica, clarament inspirada en la de Còrdova, mentre un narrador del nord d’Àfrica relata històries. La tercera estada mostra la banalitat del poder franquista a través de la projecció de diversos documentals del Nodo dels anys cinquanta. L’última mostra una conclusió escèptica, l’opinió de l’artista que juga amb els referents anteriors i on es posiciona. Amb motiu de la mostra es va editar El Libro de las Tratativas/El Libro de las Desapariciones i la Filmoteca de la Generalitat Valenciana va projectar vint pel·lícules del cineasta en l’actual Auditori Carmen Alborch del Centre Julio González.