Pino Pascali. La reconstrucció de la naturalesa (1967–1968)

ExposicióIVAM Centre Julio González

La breu presència de Pino Pascali (Bari, 1935 – Roma, 1968) en l’art és inversament proporcional a la seua influència. Es forma a Roma i treballa com a grafista publicitari, actor i decorador de teatre mentre contacta amb el neodadaisme italià i l’art matèric d’Alberto Burri. Però és la influència del neodadaista Colla el que li proporciona un altre tipus de materials diferents de l’acer i la fusta amb els quals va començar treballant, els denominats materials de rebuig. Amb aquests comença a elaborar una sèrie d’escultures «impròpies» de l’art occidental fins aleshores, que recreen la naturalesa per altres mitjans. En 1965 exposa armes realitzades a partir de peces de lampisteria, electrodomèstics o de cotxes de desballestament. El joc simbòlic típic de la infància planteja ací nous horitzons formals i de concepte. A partir d’aquell mateix any s’interessa per la perfomance com a prolongació activa de les seues obres i, en 1967 participa, al costat d’altres artistes com Pistoletto, Gilardi, Ceroli, Schifano i Bignardi, en la mostra iniciàtica de l’art povera comissariada per Germànic Celant, així mateix autor del concepte.

En els seus últims anys es va interessar per l’equilibri entre naturalesa i cultura que, com ell deia, només pot aconseguir-se a través de l’art. Aquesta mostra presenta onze obres realitzades en el curt període que transcorre entre 1967 i 1968 (quan mor després de patir un accident amb motocicleta) i en les quals s’observa amb claredat una mirada que reprèn elements tradicionals (utensilis agrícoles, arcs, taulers, cortines…) però realitzats amb altres materials. D’aquesta manera, incorpora un temps de reflexió extra entre l’objecte original i el construït. Un catàleg editat per a l’ocasió reprodueix aquestes obres i inclou textos de la curadora de l’exposició Antonella Soldaini, Anna Imponente (conservadora de la Galleria Nazionale d’Arte Moderna), Vittorio Rubiu i Germano Celant. Així mateix, s’inclou una entrevista de l’artista amb Favio Sargentini.