Picasso-Alberti

L’exposició es celebra amb motiu del centenari del naixement del poeta i reflexa l’amistat i la col·laboració entre Picasso i Alberti. Aquesta relació està il·lustrada i documentada amb pintures i aiguaforts de Picasso, fotografies de Roberto Otero (comissari de l’exposició) i poemes de Rafael Alberti.

Picasso va gaudir al llarg de tota la seua vida d’una tertúlia espanyola juntament amb el poeta. Aquestes reunions habituals entre amics per a conversar sobre els temes més diversos van evolucionar amb el temps, mentre canviaven els amics que l’envoltaven. Ja foren freqüents a París al principi de segle, als anys vint o durant la preparació del Guernica. L’última tertúlia a Notre Dame de Vie va tenir com a membre principal Alberti. Aquest hàbit, assenyalat per John Richardson en la seua biografia sobre Picasso, mostra el caràcter profundament espanyol del pintor, així com els seus costums i les seues preferències.

L’exposició recorre de manera gràfica i conceptual l’estreta amistat que va unir Picasso i Alberti entre 1934 i la mort del pintor, i es centra durant els darrers deu anys de vida de l’artista. En aquesta darrera etapa en què va viure a Mougins, Alberti i Otero foren membres assidus de la seua última tertúlia. Precisament, Roberto Otero va fotografiar aquestes reunions que mostren a Picasso en la seua vida quotidiana i que constitueixen la base de l’exposició.