Peter Fischli – David Weiss

Escultures, fotografies i films

ExposicióIVAM Centre Julio González

Peter Fischli (Zurich, Suïssa, 1952) i David Weiss (Zurich, Suïssa, 1946 – 2012) van començar a treballar de manera conjunta en 1979, i van realitzar escultures, fotografies i films indistintament, sempre impregnant-los d’un fi sentit de l’humor i àmplies dosis de distància crítica. Aquesta mostra, comissariada per Corinne Diserens per a l’IVAM Centre del Carme, va ser la primera gran exposició dels artistes suïssos a Espanya, que ja llavors eren considerats uns dels artistes contemporanis més internacionals. No en va, un dels seus films més coneguts, Der Lauf der Dinge (El curs de les coses, 1987) va ser la seua aportació a la Documenta 8 d’aquell mateix any. En aquesta pel·lícula realitzada en 16 mm i de 30 min. de duració, els artistes dissenyen en un hangar un circuit d’objectes que van reaccionant en cadena, resum vital dels quatre elements representats a partir de la precarietat inestable dels seus esdevenirs. A més d’aquesta pel·lícula, una còpia de la qual pertany a la Col·lecció de l’IVAM, es van incloure Der geringste Widerstand (La menor resistència, 1981) i Der rechte Weg (El camí recte, 1983), totes dues de contingut més narratiu, on els propis artistes interpreten els rols d’un os i una rata.

Al marge dels films, Fichli/Weiss van mostrar escultures realitzades en fang sense coure, mostrant escenes com extretes de pel·lícules; un altre tipus d’escultures realitzades en poliuretà i algeps, que aprofundeixen en la recreació de simulacres del món; i fotografies, com la sèrie Airports, que s’han exposat a partir de llavors de molt variades maneres (còpies en paper, projecció de vídeo amb les imatges editades en bucle o les pròpies diapositives sobre taules de llum). S’incloïa, així mateix, una publicació amb idèntic títol de la Col·lecció Centre del Carme, la qual entenia que les publicacions «més que documents de l’exposició són treballs amb “vida” pròpia». En les seues sèries predomina una divertida i lúdica lluita de conceptes antagònics que aconsegueixen mantenir l’equilibri vital amb prou faenes.