París 1930.

A la fi dels anys vint, París és una ciutat cosmopolita que acull un gran nombre d’artistes que fugen de l’auge de l’estalinisme, del feixisme i, a partir de 1933, del nazisme. El Surrealisme està fermament assentat a París, és el moviment abanderat per André Breton disposat a estendre’s pel món. La fragmentació de l’avantguarda parisenca és evident, no obstant això, i s’observa en molts artistes de tendències abstractes i concretes que plantegen un objectivisme en l’art molt allunyat dels postulats surrealistes. Michel Seuphor i Joaquín Torres-García funden el grup Cercle et Carré, intentant incloure el Purisme i el Cubisme més abstracte amb la finalitat d’incorporar artistes francesos i ser acceptats per la crítica. El col·lectiu va estar actiu només uns mesos de 1930 i va realitzar una exposició homònima amb obra de 46 artistes de diversos estils que, tot i això, compartien conceptes constructivistes, geomètrics i abstractes. Quasi simultàniament i en contra d’aquest, Theo van Doesbourg i Jean Hélion, entre d’altres, creen Art Concret, un col·lectiu de duració encara més efímera que l’anterior. Però Van Doesbourg analitza els fracassos de tots dos moviments i els funda de nou en Abstraction-Création que, aquest sí, naix en 1931 i perdura fins a 1936, incloent-hi un centenar de membres, dels quals només quinze eren francesos.

Aquesta magnífica exposició es va centrar en l’obra d’artistes que, durant els anys vint, van estar actius en moviments internacionals d’abstracció, concreció o neoplasticisme, i que van arribar a la dècada dels trenta després de participar en tendències com De Stijl, Bauhaus, Constructivisme, Unisme, el mateix Surrealisme, l’abstracció més clàssica o el grup a. r. polonès, que va reunir la col·lecció internacional de l’art modern de Łódź, entesa com un acte col·lectiu i social. També es va donar a conèixer a nombrosos artistes desconeguts que van participar en grups abstractes i concrets a Itàlia, els Estats Units, Escandinàvia, Suïssa i la Gran Bretanya. En la dècada que va desencadenar la Segona Guerra Mundial, aquest moviment va cercar (sense l’èxit desitjat) aproximar i agermanar les nacions en la defensa de la cultura i en la realització d’obres d’art.