Pablo Gargallo

El gran escultor Pablo Gargallo va nàixer a Maella (Saragossa) el 1881 i va morir a Reus (Tarragona) el 1934. Es va traslladar a Barcelona amb la seua família el 1888; va començar la seua vida laboral en un taller de terrisseria i va ser aprenent al taller de l’escultor modernista Eusebi Arnau i Mascort entre 1895 i 1903. Al mateix temps cursava els seus primers estudis a l’Escola de Belles Arts de La Llotja de Barcelona, on comença a realitzar dibuixos i esbossos sobre la figura humana. Va ser assidu assistent a les tertúlies d’Els Quatre Gats, la qual cosa li va permetre de relacionar-se amb diferents artistes rellevants de l’època. El 1903, una beca li permet anar a París per tal d’ampliar els seus estudis; l’estada va ser breu. Torna a Barcelona i exposa individualment, per primera vegada, a la Sala Parés el 1905. Així mateix, treballa com a ajudant de diversos escultors i col·labora amb l’arquitecte Domènech i Montaner en la decoració escultòrica modernista de diversos dels seus projectes.

Entre 1905 i 1911 travessa un període de recerca i consolidació durant el qual supera tendències del moment i comença a utilitzar un llenguatge personal amb una clara intenció de simplificar, sintetitzar formes i essencialitzar els volums; en definitiva, una manera de representar més moderna. A partir d’aquest període Gargallo se sent disposat a utilitzar diferents materials en la seua escultura.

La mostra que s’exhibirà a l’IVAM contarà con 180 peces entre escultures, cartons, joies y dibuixos