Öyvind Fahlström

ExposicióIVAM Centre Julio González

Öyvind Fahlström (São Paulo, 1928 – Estocolm, 1976) representa a una mena d’artistes que van promoure el canvi formal de l’art del segle XX emprant pràctiques diverses, inclusives i polifacètiques. Després d’una influència inicial del surrealisme, el seu interès per altres mitjans i tendències el porten fins a la poesia concreta, a través de la qual, en 1953, publica un manifest en favor de l’ús del llenguatge per damunt del significat de les paraules. Teatre, cinema o performance són mitjans que li serveixen i ajuden a evolucionar estèticament al mateix temps que ho feia anímicament i socialment. En 1961 es trasllada a Nova York gràcies a una beca d’estudis de la Fundació Suècia–EUA i entra en contacte amb els artistes Jasper Johns, Claes Oldenburg i Robert Rauschenberg, entre d’altres. A partir d’aquest moment s’implica més socialment i en les seues obres —cada vegada més allunyades del format quadre i més marcadament pop— es mostren aspectes crítics sobre alguns temes candents d’aquella dècada, com la guerra de Vietnam, el suposat segrest de Henry Kissinguer o la importància del Banc Mundial.

Aquesta àmplia retrospectiva prioritza les obres basades en còmics i les denominades «pintures i estructures variables amb elements magnètics» amb les quals Fahlström va pretendre superar el concepte clàssic de quadre. Les peces mostrades —com per exemple Red Seesaw [Balancí roig, 1968-69] pertanyent a la Col·lecció de l’IVAM— es plantegen com a escenografies crítiques sobre el món capitalista, sobre la influència de les grans potències en l’evolució de la vida de les persones i sobre la dificultat de mantenir-se lúcids i aliens. En aquesta època va publicar el manifest Aneu amb compte amb el món, que és un al·legat a favor d’una societat utòpica, despolititzada i pacífica que havia de basar-se en la satisfacció personal.

S’ha editat una exhaustiva publicació que inclou, a més de les obres exposades, textos d’Erik van der Heeg, Sven-Olov Wallenstein, Lasse Söderberg, Federico Morais, del propi artista i de tots dos comissaris.