Mexicana

Durant els anys vint i trenta es va desenvolupar a Mèxic una intensa vida cultura. El final de la Revolució crea les condicions per a un programa de modernització en el qual intervenen artistes mexicans i estrangers, sobre els quals Mèxic exercia llavors una especial fascinació. En la fotografia, els anys d’entreguerres a Mèxic van ser un fecund camp d’experimentació. Una generació de fotògrafs mexicans, formada per Manuel Álvarez Bravo, Agustín Jiménez i Emilio Amero, entre altres, va poder contrastar els seus treballs amb els d’alguns dels millors fotògrafs de l’època com els nord-americans Anton Bruehl, Edward Weston o Paul Strand i europeus com Henri Cartier-Bresson. Un cas a part va ser el de Tina Modoti, fotògrafa d’origen europeu que després del seu pas pels Estats Units desenvoluparia la seua obra a Mèxic. Un altre capítol va ser el del director de cinema soviètic Serguei Eisenstein, la pel·lícula frustrada del qual sobre Mèxic va permetre la publicació d’extraordinàries fotografies que van influir tant en la creació d’una nova imatge nacional com en la fotografia mexicana posterior.

La cronologia de l’exposició començava amb l’arribada a Mèxic d’Edward Weston i Tina Modoti en 1923 i acaba en 1940, any en què es va presentar l’Exposició Internacional de Surrealisme promoguda per André Breton, a partir de la qual, es va imposar la lectura i simplificació de la historiografia nord-americana i europea, que Mèxic era una província surrealista. La mostra Mexicana. Fotografia Moderna a Mèxic, 1923-1940 pretenia refutar esta simplificació i donar una lectura situada i polièdrica dels vocabularis fotogràfics del país americà.

L’exposició va reunir més de 200 fotografies, quasi totes en còpia d’època d’autors mexicans i estrangers que van visitar el país durant les dècades dels anys 20 i 30, i posava especial èmfasi en el redescrubriment de fotògrafs quasi desconeguts en el context internacional com Emilio Amero i Agustín Jiménez, les obres del qual no havien sigut exposades des dels any 30. A diferència d’altres exposicions i llibres que van tractar la fotografia mexicana, l’enfocament de la curatorial aportava una visió complexa i oberta per a unir l’obra de fotògrafs nacionals amb la dels visitants. El catàleg de la mostra reunia textos de Carlos Monsiváis, James Oles, Emilia García Romeu, Horació Fernández i Salvador Albiñana, curadors de l’exposició.