Markus Raetz

Markus Raetz (Berna, 1941-2020) és un artista polifacètic que es resistix a les classificacions estilístiques: és tant el creador d’un univers laberíntic ple de significats com un investigador de les múltiples possibilitats d’expressió del pensament i la fantasia. El seu treball posa en qüestió els límits i relativitat de la percepció, i sorgix a partir d’una imaginació lliure que se sorprén a si mateixa.

L’exposició presenta dos-centes cinquanta obres que inclouen objectes, dibuixos i aquarel·les, demostrant l’interés de l’artista pels materials naturals i el joc de les aparences, una preocupació ja evident en les seues primeres obres tridimensionals per la misteriosa intriga de la forma i la visió, l’observació i la imaginació, el món interior i exterior.

Per a desenvolupar els seus plantejaments, Raetz ha triat el dibuix com a procediment bàsic. El seu domini de tots els estils i recursos d’esta tècnica clàssica introduïx a l’espectador en un món de trencaclosques i jeroglífics que força a reflexionar i desxifrar. En el pensament de Raetz predominen les imatges, i utilitza el dibuix com una tècnica d’indagació que li permet anticipar l’estructura de les seues instal·lacions, caracteritzades per la sencillesa formal i complexitat de continguts.

Raetz aborda els problemes que li planteja la realitat al mateix temps que els inherents al procés creatiu perquè, per a ell, els dos tenen la mateixa importància. Les idees es convertixen en motius i imatges. Eixes variacions formals, en constant renovació, s’originen a partir de l’aplicació dels principis de la anamorfosis i la metamorfosi que Raetz entén com una manera de percebre el món. Així, per exemple, el que a primera vista pot semblar una perfecta configuració abstracta, es revela com una obra figurativa. Tot això exigix un acostament a l’art amb unes maneres de veure diferents de les habituals o les apreses: l’artista suís reclama davant la seua obra una presència activa i una curiositat que supere la monotonia i la letargia.