Markus Lüpertz

Markus Lüpertz naix a Liberec (Bohèmia) el 1941, però molt jove es trasllada juntament amb la seua família a Alemanya. Cursa estudis de belles arts a Krefeld i a Düsseldorf i el 1961 es trasllada a Berlín. El 1966 publica el seu “Manifest ditiràmbic“ i la seua pintura és batejada també com a “ditiràmbica“, en un intent per definir la celebració exaltada, a través del cant, la dansa i l’embriaguesa, de fusió de l’home amb la natura. Els anys setanta suposen un punt d’inflexió en la seua investigació plàstica; apareix una major estructuració en la composició, una recerca de l’equilibri entre l’estructura formal sorgida de l’abstracció i la interpretació figurativa.

A la dècada dels vuitanta comença a experimentar amb el volum i sorgeixen les seues primeres escultures. Recupera la figura humana en la seua producció, tant escultòrica com pictòrica, amb influències tan diverses com el classicisme grec, l’art africà, el cubisme o el surrealisme. La seua obra, juntament amb la de Baselitz, Immendorff o Kiefer, s’emmarca dins de l’anomenat neoexpressionisme alemany que va iniciar al principi dels anys seixanta una estratègia de ruptura consistent en un rebuig de les tendències predominants americanes per a potenciar les anomenades característiques “germàniques“.

En les seues obres s’entremesclen el diàleg amb el passat i els mites clàssics, un profund sentiment religiós, el seu amor per la poesia i la literatura. La present exposició presenta un conjunt de 180 obres: 40 escultures, 60 pintures i 80 dibuixos que recorren, per primera vegada, trenta anys de la seua activitat creadora des de 1980 fins a l’actualitat.