Manolo Valdés

Manolo Valdés (València, 1942) va formar part de l’Equip Crònica juntament amb Rafael Solbes fins a la mort d’este en 1981. A partir de llavors va treballar pel seu compte, primer a València, Madrid i Nova York. En la seua carrera individual, Valdés ha desenvolupat un estil personal que, si en primer moment va mantindre una estreta relació amb la pintura i llenguatge realitzat per Equip Crònica, prompte va adquirir un perfil singular. En els primers anys de la seua trajectòria, hereu encara d’alguns pressupostos fonamentals del Pop Art, va treballar pictòrica i escultòricament sobre imatges artístiques que pertanyen tant a la tradició de la història de l’art dels segles XVI i XVII, quant a la història de les avantguardes contemporànies, articulant motius d’un i una altra època.

Posteriorment, al voltant de 1989, sense prescindir d’eixa iconografia, les seues pintures accentuen l’interés pels aspectes materials, per la textura, el treball de les superfícies plàstiques, els pigments, etc. Per a Valeriano Bozal, curador de la proposta, l’habilitat de l’artista no havia d’ocultar una pintura que articula imatges i motius de la vida quotidiana. D’eixa manera, l’art projecta una mirada diferent i possibilita el descobriment d’aspectes que, d’una altra manera, passarien per complet desapercebuts.

L’exposició reuneix prop de quaranta obres, pintures i escultures realitzades des de 1981 a 1996, amb especial atenció al treball desenvolupat en els últims anys, però també amb la ferma pretensió de permetre el coneixement i la valoració completes de la carrera de Valdés. Amb motiu de la mostra s’ha editat un catàleg que reprodueix les obres exposades i que conté textos de Valeriano Bozal, Tomàs Llorens, Antonio Muñoz Molina, així com una entrevista amb l’artista realitzada per Mª José Bono i Agnés Noguera.