Maneres de veure

La qüestió de la representació és innata al debat sobre la funció de l’art. Per a intentar certificar una tendència, resulta necessària una visió conjunta, col·lectiva, del que conforma un context. Aquesta mostra empra el mateix títol del celebèrrim programa de televisió, primer, i del reeixit llibre, després, de l’escriptor John Berger. Maneres de veure, per als seus comissaris, era «una visió subjectiva i parcial que gira entorn de la pintura i escultura que en l’últim decenni s’ha desenvolupat a la Comunitat Valenciana; (…) que no ha intentat oferir una visió d’una “escola” (sic) ni d’una generació, ni tampoc, ni de bon tros [sic.], d’una manera “valenciana” (?) de veure o entendre l’art.» En definitiva, «és una aposta apassionada per nou artistes l’obra dels quals va molt més enllà de les fronteres geogràfiques en què els ha correspost viure».

Aquesta aposta, fins a cert punt generacional, resulta de gran ajuda per a entendre alguns moviments posteriors relacionats amb la importància (o no) de l’art com a motor transformador o fins i tot com a mer registrador d’un moment històric. Així mateix, convida a comprovar l’ús partidista de l’art realitzat des de les polítiques culturals canviants. Les diverses trajectòries de les seues participants enfocades en alguns casos a l’àmbit universitari, a les pràctiques activistes o performatives o al treball més canònic d’artista, es poden veure ara com un fragment explícit i ben documentat d’un lapse de la història de l’art en els contextos valencià i espanyol.