L’esperit d’una època: Ignacio Pinazo

Ignacio Pinazo (València, 1849-Godella, 1916) va obrir un espai nou per al tractament del naturalisme, la llum i la investigació. Amb els seus tocs i pinzellades àgils que transmetien una realitat en moviment, va definir un estil personal caracteritzat per les formes lliures i la defensa de l’autonomia de l’art que reivindica l’experiència i la interpretació a partir del seu aspecte inacabat.

En aquest camí cap a un determinat realisme que anunciava la independència artística i la superació d’estereotips acadèmics, l’expressió plàstica segueix la via oberta pels defensors de la sensibilitat moderna com el poeta Charles Baudelaire, que reclamava el valor d’ “allò transitori, allò fugaç”, evitant les formes existents. Aquest esperit de modernitat implicava un salt cap al futur que es plasma en la recerca de la innovació, en la pretensió d’una autonomia respecte a les institucions i els valors estètics acceptats. La voluntat de representar el món actual requeria buscar nous camins en la pràctica artística.

L’obra d’Ignacio Pinazo interpreta exemplarment aquest nou ordre incorporant les noves tècniques i temes, i adquirint un progressiu dinamisme que li atorga un lloc privilegiat en el desenvolupament de la pintura realista i el seu estudi de la llum i el moviment. En aquesta nova presentació dels fons que posseeix l’IVAM s’emfatitza aquest canvi de sensibilitat centrat en les propostes visuals de Pinazo, que va aconseguir superar la tradició acadèmica i conciliar-se amb el pensament i els descobriments de la seua època.