Les constel·lacions de Julio González

El gir experimentat per l’escultura en el segle XX va respondre als nous valors narratius que apareixen en les arts visuals i que incorporaven en les seues propostes els avanços en la ciència i la cultura.

Aquestes aportacions als llenguatges de l’obra tridimensional van trencar des de cercles cubistes, futuristes i constructivistes el contracte amb la representació clàssica i la versemblança, i van activar l’aparició d’idees i contextos amb un caràcter revulsiu.

En aquesta nova presentació de la sala dedicada a la col·lecció de Julio González, plantejada des de la sensibilitat i perspectiva actuals, es busca emfatitzar els conceptes bàsics de l’experiència escultòrica com són la manipulació estètica dels materials i la seua disposició espacial.

Per a aconseguir aquest objectiu s’articulen diverses àrees temàtiques que configuren marcs simbòlics que oferiran una vinculació amb altres esferes de la reflexió, l’expressió i el pensament: transformació de la mirada i la percepció, racionalitat i intuïció, arquitectura i espai, processos i consciència de la forma i estructura de l’objecte i ficció.