L’època heroica. Obra gràfica de les avantguardes russa i hongaresa (1912-1925)

És labor dels museus la recuperació d’artistes, estils, moviments o col·lectius que no van tenir en el seu moment vital un reconeixement d’acord amb la transformació històrica dels seus assoliments o de les seues obres. Des dels inicis, l’IVAM va dedicar un nombre important d’exposicions a aquesta comesa, conscient que la lectura temporal d’un museu ha de fer-se a través de les seues apostes. L’època heroica és una exposició que es va fer ressò de la recuperació (es diria quasi, del descobriment) d’una sèrie de treballs d’homes i dones, aquestes mostrades en un número ampli i inusitat fins i tot per a hui dia, que van revolucionar l’art a Rússia i Hongria entre les dècades de 1910 i 1920, és a dir, una mica abans i immediatament després de la Revolució d’octubre de 1917.

Els precedents d’aquesta mostra estan, d’una banda, en la col·lecció d’art soviètic de Georges Costakis, reunida durant trenta anys. En 1981 es va editar un volum que reunia més de 1100 obres coincidint amb la mostra de part de la seua col·lecció en el Guggenheim Museum de Nova York. D’altra banda, les exposicions París-Moscou (en el Centre G. Pompidou) i Moscou-París (Museu Estatal Pushkin de belles arts), totes dues en 1981; així com l’organitzada per Los Angeles Museum of Art i l’Hirshhorn Museum de Washington L’avantguarda a Rússia 1910-1930: noves perspectives.

La mostra de l’IVAM la va seleccionar el Cabinet des estampes de Ginebra, a través de Rainer Michael Mason i Isadora Rose-de Viejo, i va incloure-hi les obres gràfiques de Natalia Goncharova, Olga Rozanova, Kasimir Malévich, El Lissitzky, Lázsló Moholy-Nagy, Alexander Rodchenko, Varvara Stepanova, entre molts altres i moltes artistes. L’època heroica fa referència precisament a aquell moment d’idealisme utòpic en el qual qualsevol transformació social, a través de l’art i el disseny, semblava plausible.