Lee Friedlander

Lee Friedlander (Aberdeen, Washington, EUA, 1934) representa un dels exemples més paradigmàtics de la fotografia documental estatunidenca, en ser capaç de mostrar la magnitud quasi inabastable d’un país en essència contradictori. Els paisatges desèrtics i les places comercials; exteriors-dia de carrer i interiors-nit en habitacions de motels comparteixen una mirada personal i una aproximació valenta a un entorn immediat fosc. Les seues imatges prenen el relleu dels màxims exponents de la Farm Security Administration quasi trenta anys després per a construir una mirada sobre la quotidianitat nord-americana que, a diferència de l’FSA, no implica un posicionament social preponderant, sinó una aparent neutralitat. Les composicions de les seues fotografies estan contínuament alterades per línies de fugida i reflexos creuats en els aparadors i finestres dels comerços; escenes urbanes d’un país en essència capitalista que no pot amagar les costures de les seues pròpies desigualtats. Amb inusitada freqüència, així mateix, el fotògraf inclou en les escenes el reflex del seu cos fragmentat, la qual cosa genera una implicació en l’entorn, però també duplica la seua distància.

Encara que va començar a fotografiar amb catorze anys, Friedlander va estudiar en l’Art Center de Los Angeles i és en 1956 quan es professionalitza, realitzant encàrrecs comercials i portades de discos. Dues beques Guggenheim en 1960 i 1962 li van permetre aprofundir en l’imaginari nord-americà i desenvolupar el seu estil, a partir d’aparents i senzilles instantànies, com a documentalista de la vida diària estatunidenca. Projectes com The American Monument, al qual va dedicar més de deu anys, i el foto-lliure Self-Portrait (1970) li van donar fama internacional i ho van consagrar com un clar renovador de la fotografia documental.

Aquesta mostra inclou cent setze fotografies en blanc i negre realitzades per Friedlander entre 1955 i 1990 i s’acompanya d’una publicació que inclou totes les obres presentades, un text en profunditat de Christian Caujolle i una introducció del comissari.