La Col·lecció fotogràfica de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles en els Fons de l’IVAM

Amb la difusió pública de la fotografia en 1839, es va obrir un camp inèdit d’experimentació i debat sobre la qüestió de la representació del real, i la pintura i el dibuix van deixar d’assumir el rol encomanat a l’art de fidelitzar els referents. En ocupar la fotografia aquest paper registrador, l’«art plàstic» va poder dedicar-se a la insaciable cerca que implica definir-se a si mateix sense ser necessàriament documental, per més que emprés imatges d’aquest tipus com a base referencial dels seus quadres. No en va, aquesta col·lecció de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles va tindre el seu origen en la demanda de fotografies per a substituir els gravats que utilitzaven els alumnes com a models de còpia. Aquesta exposició homenatja el 150 aniversari de la primera fotografia presa a València el febrer de 1840 i consolida la importància del fotogràfic (i l’històric) dins de la Col·lecció de l’IVAM.

La col·lecció es divideix en dos grans grups, segons el motiu fotografiat: imatges sobre obres d’art i paisatges. Al costat de les preses per autors anònims, hi ha altres realitzades per grans pioners de la fotografia, com a W. Henry Fox Talbot, Hippolyte Bayard, J. Laurent, Charles Clifford o Blanquart-Evrard. Les tècniques més comunes d’aquest conjunt de fotografies són el calotip, l’albúmina i el col·lodió que, malgrat la seua fragilitat tant en el suport de paper com en la capacitat de fixació de les imatges, han arribat a nosaltres com a proves magnífiques dels paisatges, les ciutats o els costums del segle XIX.