Juan Uslé

Juan Uslé (Santander, 1954) és un dels artistes que major projecció internacional ha aconseguit en les dècades de 1980 i 1990. Format en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València entre 1973 i 1977, va treballar inicialment en col·laboració amb Victoria Civera; en la seua pràctica artística van combinar diversos llenguatges com la fotografia, fotomuntatge i pintura. A partir de 1978 l’activitat de Juan Uslé es va anar centrant en la pintura i, simultàniament, va començar a impartir classes en el departament d’Expressió Plàstica de la Universitat de Santander. La seua obra ha evolucionat des d’una abstracció lluminosa cap a espais més complexos i de major definició.

La seua trajectòria artística, d’arrels expressionistes en els seus començaments, aprofundix la seua investigació sobre l’abstracció, sobretot, a partir de 1987, any en què s’instal·la a Nova York, i quan la seua obra queda marcada per una foscor mística, que parlava d’abstracció i soledat. En les seues abstraccions s’incrementen les referències al paisatge urbà i a les claus culturals del seu present enfront de les atmosferes paisatgístiques evocadores d’elements naturals com la pluja o la mar. Creador d’un llenguatge propi contrari a la “narrativitat de les imatges i la seua capacitat al·legòrica”, la seua obra se centra en el joc entre la percepció i la imaginació. Estableix un lloc de trànsit entre el paisatge i a pintura, on l’enigma es diluïx i genera emocions i pensaments, com en un joc entre la mirada i la memòria; com es forma la visió i com es percep, els múltiples referents de la visió i els de la pròpia pintura, provoquen un dubte sobre la certesa de la mirada que origina ambigüitat en la percepció.

L’exposició produïda en l’IVAM per al Centre del Carme presenta una selecció d’obres pertanyents a la sèries Andara/Tànger, Susilla i el Riu Cubes, Williamsburg, La sèrie negra, Paisatges lluminosos de Nova York, entre altres, que estableixen un recorregut a través de l’evolució pictòrica de Juan Uslé, des de la seua atenció inicial cap a les experiències viscudes i la seua personal percepció de la realitat, fins al procés de desmaterialització i l’interés per processos de la pròpia pintura. La mostra pretén il·lustrar tres conceptes essencials que han marcat l’obra d’este artista articulats a través de les imatges de “pont”, “temps” i “dispersió”. La mostra s’acompanya d’un catàleg que conté textos de Barry Schbasky, Peter Schjeldahl i Kevin Power, curador de la proposta.