José Miguel de Miguel

En 1986, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, comprava a José Miguel de Miguel (Cartagena, 1916 – València, 1988) un total de cent seixanta fotografies. Una selecció de cinquanta-dues es van exposar en l’IVAM en 1990, dos anys després de la seua mort. D’acord amb la seua intenció de mostrar la fotografia com mitjà representatiu de l’art i de la societat del seu temps, aquesta exposició va reunir les imatges d’un fotògraf documentalista que va captar certs moments vívids de la seua contemporaneïtat i que, ara, representen un fragment de la història visual local. De Miguel va començar a dedicar-se a la fotografia en 1958, després de diversos intents professionals i una estada a l’Argentina que no van quallar. Des d’aquell moment, participa de la «vida entusiasta» dels fotoclubs, als quals va pertànyer ininterrompudament i a través dels quals va aconseguir nombrosos premis i reconeixements.

El que van començar a construir certs fotògrafs en els anys seixanta, que volien trencar amb la imatgeria oficial franquista, va quedar suspès quan la fotografia comença a trobar altres camins de difusió, com les exposicions realitzades en galeries especialitzades i entitats públiques i privades. De Miguel es troba llavors, com els va succeir a molts altres fotògrafs, en una situació de ruptura amb l’anterior que, no obstant això, no va encaixar dins dels aires de canvi vertader que van bufar a la fi dels anys setanta i en els vuitanta. Aquesta mostra, i l’adquisició prèvia en vida del fotògraf, rescabala i rescata el treball d’un fotògraf hàbil i compromès, que va saber veure situacions i deixar testimoniatge de successos, encara que foren mínims i particulars, i que ens serveixen als públics del present a entendre aquelles dècades de transició i canvi. La fotografia reivindicant-se, plenament, com a document social.