José María Sicilia

La primera exposició realitzada en la seu de l’IVAM Centre del Carme va complir el seu propòsit de mostrar l’obra d’artistes joves amb projecció internacional que estigueren aportant, en aquell moment, una mirada nova a l’art contemporani. Si bé van predominar més aquelles que dialogaven amb l’esplèndida arquitectura de les sales Ferreres i Goerlich a través d’intervencions específiques, la presència de José María Sicilia (Madrid, 1954) va posar en el centre del debat la pintura de tints abstractes i expressionistes que evitava definir-se com a tal, escapant d’etiquetes recurrents.

Aquelles pintures de 1987 i 1988 cercaven un diàleg fèrtil entre les formes i el fons, però també entre pintura i quadre, entenent una com el contingut de l’altre, el continent, i l’intent de trencar amb aquests formalismes. Apareixen contorns de figures vegetals, flors principalment, que es fusionen amb els fons, però marcant un territori orgànic que contrasta amb la presència de figures geomètriques de colors plans. La dualitat entre pintura i quadre, és a dir, entre allò que s’integra com a abisme en el suport de representació és un reflex de la pròpia creada entre l’orgànic i el geomètric; o entre el sòlid i opac i el transparent o vetlat.

Sicilia va estudiar a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i es va instal·lar a París en 1980, compartint investigacions i troballes amb l’artista Miguel Ángel Campano (Madrid, 1948 – Cercedilla, 2018). Va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques aquell mateix any 1989.