Jordi Teixidor

L’obra de Jordi Teixidor (València, 1941) es va distanciar dels corrents dominants a la fi dels seixanta per a adoptar l’abstracció, pròxima conceptualment a l’estètica del minimalisme nord-americà. La seua obra, introspectiva i austera, es va caracteritzar en les seues primeres creacions pel predomini d’una abstracció geomètrica. La seua obra d’influència constructivista, i lligada al grup Antes del arte vinculat al crític Vicent Aguilera i Cerni, va seguir un procés de depuració cada vegada més auster. El seu llenguatge va travessar en els setanta el vocabulari del hard edge d’autors com Frank Stella, gestos que a poc a poc va anar depurant cap a un cubisme sintètic com en les sèries Cadires i Escales.

Després d’una estada a París en 1972, la seua pintura es va obrir cap a la influència de Matisse i la pinura abstracta nord-americana de camps oberts de Motherwell, Rothko o Newman. Simultàniament va entrar en contacte amb el grup Support/Surface promogut per pintors i teòrics francesos. El redescobriment de la pintura li va portar a adoptar el color com a eix central de la seua investigació artística, va accentuar el cromatisme de les seues sèries i va fer més lliure la gestualitat de la seua pinzellada, també va deixar d’emprar la fusta com a suport. En un primera viatge a Nova York realitzat en 1973 assimilaria la banda lateral de Newman per a incorporar-la al seu vocabulari. En 1976 va participar en la Biennal de Venècia en la mostra Espanya: Avantguarda artística i Realitat Social 1936 – 1976 i en 1980 va participar en l’exposició del Solomon R. Guggenheim New Images from Spain.

L’exposició individual Jordi Teixidor en l’IVAM es va compondre de seixanta-dos obres realitzades sobre llenç i taula datades entre 1967 i 1996 i dona mostra de l’evolució artística de l’obra de Teixidor, posant l’accent tant en la dècada dels setanta, moment d’una generació pont entre dos situacions històriques i culturals ben diferenciades en la dècada dels noranta, on queda assentada i definida la característica del seu treball. El catàleg de l’exposició reproduia la totalitat de les obres exposades i contenia un assaig de Franz Kaiser, acompanyat per una antologia de textos publicats anteriorment sobre Teixidor de Juan Antonio Aguirre, Guillermo Carnero, Victoria Combalía, Maria Lluïsa Borràs, Jenaro Talens, Maya Aguiriano i Juan Manuel Bonet, que es complementen amb una cronologia, biografia i bibliografia exhaustiva de l’artista.