Jean Tinguely

Retrospectiva

ExposicióIVAM Centre Julio González

Fruit del conveni de col·laboració subscrit amb el Museum Tinguely i amb el patrocini de Bancaixa, l’IVAM presenta per primera vegada a Espanya una important exposició de l’escultor suís Jean Tinguely, mestre de l’art cinètic. La mostra està formada per 172 peces entre escultures, dibuixos, esbossos i documents cinematogràfics que reflectixen de forma admirable l’itinerari de l’artista i permeten examinar no sols l’evolució i la qualitat de les seues creacions, sinó la riquesa de la seua extensa obra. El catàleg que s’ha editat amb motiu de la mostra reproduïx les obres exposades i conté textos sobre Tinguely i la seua obra dels comissaris de l’exposició, Andrés Pardey, vicedirector del Museum Tinguely de Basilea, i Klaus Littmann, director de Littmann Kulturprojekte.

Les obres de Jean Tinguely es mostren per primera vegada a Espanya. Dèsset anys després de la seua mort, l’escultor suís del ferro, mestre de l’art cinètic, és protagonista d’una exposició retrospectiva a l’IVAM de València. Nascut el 1925 a Friburg, Jean Tinguely passa la seua infància i joventut a Basilea. El 1952, Jean Tinguely i la seua primera esposa, Eva Aeppli, s’instal·len a París, on ràpidament encaixa entre els artistes de la ciutat. Tinguely crea relleus en què uns elements mòbils de color blanc giren lentament contra un fons negre creant innovadores composicions. Estes imatges mòbils reben el nom de Méta-Malevich o Méta-Kandinsky i certament recreen en constel·lacions cada vegada més noves els models dels seus títols.

El 1959, amb les Méta-Matics, les seues màquines de dibuixar, Tinguely coneix per primera vegada l’èxit entre el públic. Els visitants de l’exposició poden elaborar amb una de les màquines de l’artista el seu propi dibuix abstracte, definit pels paràmetres de la màquina. El concepte suscita un gran interés. Alguns artistes com Hans Arp o Marcel Duchamp reaccionen de bon grat i reconeixen el nou camí obert per Tinguely en l’art. Els anys seixanta són testimoni de la creació de grans escultures fetes de trossos de ferro abans que Tinguely comence a pintar les seues escultures d’un negre uniforme. Ja no es tant el material o el seu origen (de piles de trossos de ferro) el que se situa al capdavant, sinó l’efecte uniforme tan escultural. El moviment, que en realitat s’estén més enllà de la pròpia escultura i que dobla en les escultures de l’aigua, es convertix en part integrant de l’obra.

Algunes obres monumentals com HON (1966) o Le Cyclop (a partir de 1969) són concebudes en col·laboració amb altres artistes. Tinguely sempre va treballar amb els seus col·legues artistes; Niki de Saint Phalle, Bernhard Luginbühl, Yves Klein, Daniel Spoerri són alguns dels seus importants companys en l’art. La idea de la col·laboració artística és essencial i decisiva per a Jean Tinguely. L’artista disfruta col·laborant en diverses ocasions amb els seus amics artistes, no sols en la realització d’escultures, sinó també en escenografies o projectes per a exposicions. Els anys setanta i huitanta assistixen a la creació d’algunes escultures monumentals, com per exemple la instal·lació Grosse Méta Maxi-Maxi Utopia, construïda el 1987 per a l’exposició retrospectiva del Palazzo Grassi de Venècia. A més se celebren per tot Europa més exposicions de les seues escultures-màquines: a la Tate de Londres, al Centre Georges Pompidou de París o al Kunsthaus de Zuric.

Tinguely coneix la fama gràcies als encàrrecs públics, com és el cas de la Fontaine Stravinsky, escultura que construïx el 1983 juntament amb Niki de Saint Phalle per a la plaça adjacent al Centre Georges Pompidou. Després de la mort de Tinguely l’any 1991, la seua viuda Niki de Saint Phalle arriba a un acord amb la casa d’assistència mèdica Roche de Basilea pel qual l’empresa funda un museu i sufraga tots els gastos. A canvi, Niki de Saint Phalle dóna al museu el patrimoni artístic de Tinguely. El Museum Tinguely es va inaugurar l’octubre de 1996 i des de llavors està finançat íntegrament per Roche.