Ignacio Pinazo i l’aquarel·la

Dins de la sèrie d’exposicions que l’IVAM ha organitzat per a mostrar des de diferents perspectives l’obra d’Ignacio Pinazo (1849-1916), Pinazo i l’Aquarel·la, és la primera que estudia amb profunditat una faceta tècnica de la seua obra sobre la qual a penes s’havia reparat en els treballs dedicats a l’artista. La mostra, que reunix més de 60 obres, en la seua majoria inèdites, inclou manifestacions que il·lustren els inicis del pintor en el llavat realitzat amb una sola tinta de color. Gràcies a això, pot seguir-se l’evolució de l’artista valencià en estes pràctiques de pintura a l’aigua, des de les seues incipients incursions en què poden percebre’s els patrons barrocs dels prototips llavats, fins la consecució de la màxima puresa en les seues aquarel·les.

L’exposició s’estructura en: assumptes religiosos, acadèmies i nus, història de goya, vistes i semblants italians, retrats de mosqueters, figures regionals i escenes del món rural, temes africans, i estudis de flors, animals i arquitectures.

Pinazo, igual que altres grans creadors artístics, va tractar els mateixos temes dels seus olis en les seues aquarel·les i aiguades de tinta. Així mateix, barrejava les seues creacions a l’oli amb estos sistemes a l’aigua. Moltes vegades optava per l’aquarel·la per a la producció d’obres d’esplai o descans dels treballs d’encàrrec, a la qual recorria igualment per als esbossos, els apunts i els estudis preparatoris de les seues teles, perquè si la pintura de síntesi i el xicotet format sempre van casar bé amb l’aquarel·la, esta va ser, sens dubte, un dels recursos artístics que va utilitzar, des del principi de la seua carrera, el mestre valencià.

Per tant, hauríem de considerar Ignacio Pinazo com un dels representants més brillants de l’aquarel·la local, i no únicament l’exemple d’un pintor capaç de dominar les tècniques a l’aigua sobre paper. És així com ell i uns altres artífexs valencians, juntament amb figures de renom internacional com Marià Fortuny, van ennoblir amb els seus continus esforços l’aquarel·la espanyola en ajustar-la a la mateixa categoria d’altres tècniques, circumstància que va desembocar en un nou apogeu de l’aquarel·la al nostre país, provocant la germinació de noves associacions, acadèmies i un considerable increment d’entusiastes cultivadors d’esta tècnica.