Amb motiu del centenari de la mort d’Ignacio Pinazo Carmarlench (1849-1916), l’IVAM ha programat una de les exposicions més especials al voltant de la seua figura com a just homenatge a un dels seus artistes més genials. Si Pinazo no va gaudir de més projecció, no va ser per l’entitat de la seua obra, que tots van reconèixer ja en el seu temps, sinó pel seu aïllament dels centres oficials per a convertir València en l’eix de la seua creació.
L’obra de Pinazo està àmpliament representada a la col·lecció de l’IVAM des de la seua fundació, i és, de fet, un dels grans pilars de la seua col·lecció. Tot i el significat d’aquest artista i de la sèrie de treballs realitzats, no sempre s’ha entès i compartit la seua presència a la col·lecció permanent d’un museu d’art contemporani al costat de Julio González o altres representants de l’avantguarda internacional.
La present exposició, trenca de manera radical amb aquests dubtes, plantejant una nova lectura de la seua obra que subratlla els presagis de la modernitat latents en les pintures i dibuixos de Pinazo. La mostra assenyala una sèrie d’afinitats i paral·lelismes formals amb artistes com Julio González, Saura, Barceló, Bores, Cossío …, plantejant noves lectures i relats que posen en valor els fons de la col·lecció de l’IVAM.
Aquesta exposició ens descobreix el potencial i la intuïció de Pinazo, la seua capacitat d’abstracció i impuls creatiu, el valor expressiu d’allò gestual i la importància de l’element matèric en moltes de les seues obres, els fragments i detalls semblen premonicions d’una pintura d’acció.
