Homenatge a Francisco Sebastián

Francisco Sebastián Rodríguez (València 1920 – 2013) ha sigut un dels artistes valencians més interessants de l’últim segle i un dels nostres mestres més reputats. La seua personal manera d’abordar la pintura del paisatge a través d’un sobri plantejament, tant tècnic com formal, ha contribuït significativament a l’enriquiment i renovació del gènere, i ha oferi una alternativa revitalitzadora i de modernitat a una pintura excessivament llastada per la tradició.

Interpretant amb originalitat l’herència luminista, va reinventar una pintura en què la lluminositat –justa, equilibrada– venç i transcendix el colorisme amb un refinament en l’ús cromàtic que tendix cap la simplicitat i l’esquematisma. Les seues obres han estat marcades per una constant investigació de la tècnica, de la matèria i, sobretot, de la llum i els seus diferents graus de representació i d’expressió. La seua mirada intimista impregna tot el seu treball d’una especial poètica pròxima a l’essencialisme.

Les seues innovacions formals, incorporades en un continuat procés de simplificació, de constants i síntesis, l’han instal·lat, de ple dret, en la Història de l’Art. La llum és la que proposa i determina el resultat, i reforça així l’essència de l’obra sense encreuaments, sense llampades ni fulguracions, cosa que simplifica l’harmonia cromàtica i el seu sistema representatiu. Només hi ha un paisatge quan hi ha una interpretació i esta és sempre subjectiva, reservada i poètica o, si es vol, estètica. Pintar consistix a captar aquell element, tan abstracte però tan bàsic, que posseïx i definix cada un dels elements de l’obra.