Hervé Télémaque

Hervé Télémaque (Port-au-Prince, 1937 – 2022) es va traslladar a Nova York en 1957 per a inscriure’s en l’Art Student’s League, on va estudiar amb Julian Levi, fins a 1960. Durant el seu període de formació als Estats Units va rebre la influència de l’expressionisme abstracte i del surrealisme en la seua reinterpretació dels artistes nord-americàns, i és en eixe moment on descobrix l’obra d’Arshile Gorky. Télémaque trobà la seua particular via expressiva en les propostes de l’art pop. Una de les seues obres, Sirenes (1959), va marcar el seu allunyament de l’abstracció i mostrà la seua voluntat de treballar amb la realitat (el títol evoca les sirenes dels vaixells que es podien escoltar des del seu estudi en Brooklyn Heights).

Després de la seua arribada a París en 1961 va entrar en contacte amb els surrealistes i durant un temps va practicar un pintura gestual basada en l’automatisme, fins que es va distanciar del grup poc després, en la seua cerca d’un poder de suggestió més general i, al mode dels artistes pop, va augmentar en les seues obres les insercions d’elements trets de la imatgeria popular. Hervé Télémaque va construir un vocabulari plàstic propi a partir d’elements presos de la publicitat, dels mitjans de comunicació i del món del còmic. En els seus quadres apareixien objectes quotidians com a bastons, sabatilles de tenis, tendes de campanya, etc. D’esta època és la seua obra combativa Portrait de famille, quadre de grans dimensions, considerat històric, no sols pel vigor de la composició i la violenta ironia de la imatge, sinó per representar la conjunció entre l’expressionisme abstracte i el pop-art. El pintor francés va prendre de l’expressionisme la tècnica gestual, les deformacions de les figures i les dissonàncies cromàtiques i del pop-art va adoptar la inserció de vinyetes al mode del còmic i la representació minuciosa dels detalls.

Considerat un dels pintors més originals de la Nova Figuració, la seua trayectoría artística va aportar al programa expositiu de l’IVAM un vocabulari mestís de dos dels seus grans eixos de la col·lecció: la pintura informalista i expressionista de caràcter abstracte i el llenguatge pop. A més, per influència del còmic franc-belga la pintura i dibuix contornejat de les obres de Télémaque  establien ressonàncies amb la tendència de línia clara del còmic valencià. L’exposició va reunir 65 pintures, 10 collages i diferents objectes que abastaven les diverses etapes de la seua labor creativa. Amb motiu de la mostra es va editar un catàleg amb textos de Serge Fauchereau, Eduardo Arroyo, el curador de la proposta Emmanuel Guigon, Philippe Dagen i una entrevista de l’artista amb l’escriptor haitià Jacques Gourge.