Henri Michaux

Henri Michaux (Namur, Bèlgica, 1899 – París, 1984) va desenvolupar un art d’arrel surrealista, en la mesura que va recórrer a l’automatisme per a crear un món personal d’imatges psíquiques, mites i presències fantasmals: un repertori formal originat, a vegades, per l’ús d’al·lucinògens. Precursor del que s’ha donat a denominar informalisme, no obstant això les obres de Michaux es distancien de les dels artistes d’eixe corrent mentre estan realitzades amb major coherència i pels seus suggeriments i al·lusions figuratives.

Aquesta exposició inclou cent vint obres, corresponents a tots els períodes creatius de l’artista.

Michaux, a més de pintor, és considerat com un dels poetes més importants del segle XX. Va ser un artista de forta personalitat, marcada per la introversió i per profundes creences religioses, que va influir decisivament en els canvis experimentats al llarg de la seua trajectòria artística. Va realitzar freqüents viatges per Extrem Orient i Amèrica del Sud i a partir de 1937 va centrar la seua activitat en la pintura, realitzant una sèrie d’aigualides sobre fons negre que va denominar Phantomismes. En eixes obres, considerades un antecedent de l’expressionisme abstracte, va utilitzar el recurs de l’automatisme surrealista per a presentar un món personal que, a través de signes i formes relacionats amb els ideogrames i les cal·ligrafies orientals, remet a records del passat i a sentiments i llocs viscuts en els seus viatges.

En 1955 Michaux, sota la influència de la mescalina i servint-se del dibuix a ploma, va realitzar unes obres detallistes i summament meticuloses, entroncades amb les posteriors propostes de Pollock i Twombly. Durant els anys 60, sense abandonar les experiències amb al·lucinògens, va crear obres servint-se de tècniques mixtes, com l’aigualida combinada amb el llapis de color i tinta xinesa, per a oferir un univers formal de suggeriments figuratius.

Les creacions de Michaux, emparentades amb les de Max Ernst, De Chirico, Paul Klee i les dels artistes adscrits a l’abstracció lírica, són el resultat d’una passió per l’expressió total.