Henri Matisse

Aquesta exposició, comissariada per Martine Soria, pretén donar una visió històrica a través dels tres períodes definits de l’obra escultòrica del consagrat pintor Henri Matisse (1869-1954).

Va estudiar a l’Académie Julian de París i a l’Escola de Belles Arts de París, on va ser alumne del pintor simbolista Moreau. Al final del segle XX coneix Pissarro, Derain i Vlaminck, i és aleshores quan el color comença a adquirir una importància substancial en la seua pintura. A partir del seu contacte amb Gauguin, Van Gogh i Cézanne comença a madurar el seu llenguatge artístic. A Matisse tan sols li afectaren de manera superficial els exercicis cubistes de Picasso i Braque, i durant els primers anys del segle XX trobem una evolució en el seu estil d’abstracció decorativa i expressiva, després de desenvolupar les formes lineals rítmiques de Gauguin i els sintetistes i les seues àrees plàstiques de color uniforme en un estil personal de composició expressiva.

Els procediments tècnics utilitzats en la seua pintura com els colors no naturals i les figures definides i no modelades per les superfícies adjacents, marcaran també la seua obra escultòrica. Matisse, en una via molt personal, va desenvolupar en escultura alguns temes molt característics de la seua obra pictòrica i de l’escultura actual, com la subordinació del detall a un ritme dominant que s’aprecia en l’arabesc lineal i continu de Le Serpentine (1909), les deformacions expressives de ressonàncies primitives o el procés de simplificació de la seua monumental sèrie Nu de Dos (1909-17). Treballa de memòria, a través del record, i per això va ser molt important per a ell treballar sobre el mateix tema i motiu, i va ser així que va realitzar sèries com Jeannette I, II, III, IV, V, o Henriette I, II, III, IV.