Hendrik Nicolaas Werkman

L’exposició de l’artista holandés H. N. Werkman (Leens, 1882 – Groningen, 1945) s’inscrivia dins del programa de l’IVAM d’anàlisi de l’obra dels artistes de l’avantguardes europees que, en el període d’entreguerres, van obrir l’art a noves propostes estètiques propiciades pel desenvolupament de disciplines com la tipografia, la impremta i les diverses tècniques de gravat. La tipografia de *Werkman va aparéixer entre les més avançades de la seua època, al costat dels experiments dadaistes i constructivistes, i ha exercit una gran influència sobre el disseny gràfic modern. L’exposició analitzava el llenguatge innovador de Werkaman que en els anys 20 i 30 es va caracteritzar per la complexitat, riquesa i rotunditat de les seues propostes, i va comptar amb la col·laboració de la Fundació Werkman i el Stedelijk Museum d’Amsterdam que atresoraven la part més important de l’obra l’artista.

La importància artística d’Hendrik Nicolaas Werkman es va basar en les seues experimentacions sobre tècniques d’impremta i tipografia. Les seues creacions, en les quals va connectar amb les propostes avantguardistes del seu temps, van unir el seu nom als de Schwitters, Van Doesbburg, Mondrian o Klee. Dins de la genealogia d’estudi de l’obra gràfica i disseny desenvolupada per l’IVAM la mostra connectava amb exposicions com la de Ricard Giralt Miracle (1996) o Maurici Amster (1997). El catàleg editat per a l’exposició reproduïa la totalitat d’obres exposades i contenia textos de Ad Petersen, Werner Schmalenbah, Willem Sandberg, Hendrik de Vries, Jurrie Poot i Josep Salvador, curador de la proposta.