Georg Baselitz

En 1969, Georg Baselitz (Deutschbaselitz, 1938) realitzava la seua primera pintura invertida inspirada en Wermsdorfer Wald (Bosc de Wermsdorf, 1859) de Louis-Ferdinand von Rayski. A aquesta obra, Der Wald auf dem Kopf (El bosc cap a baix), li va seguir una sèrie de retrats invertits titulada Freunde (Amics). Des de llavors, Baselitz va utilitzar aquesta volta de perspectiva per a qüestionar l’espai de representació pictòric, la influència del que veiem en la nostra comprensió del món i tal vegada la dificultat de mantindre una mateixa actitud davant qualsevol fet, siga personal o històric.

Per damunt de qualsevol interpretació major, no obstant això, la seua obra planteja una rigorosa i radical autonomia no ja de l’art mateix, que també, sinó de qualsevol element en ell representat, siga un cap, un peu o un paisatge. En aquesta mostra sobre la seua producció gravadora es van presentar un total de 215 obres realitzades entre 1964 i 1990 que hi incloïen molt variats formats (des dels 250 cm als 12 cm d’altura) i que utilitzaven diverses tècniques: xilografia, punta seca, aiguafort, linòleum, així com innovacions entre aquestes que li han portat a ser comparat amb Picasso «per la seua energia i la seua vinculació primordial a la figura» (Rainer M. Mason). Si al principi es vincula el seu treball amb l’expressionisme, aquesta relació no és més que una part de la complexa (i alhora senzilla) actitud de Baselitz amb allò que representa, perquè el seu tema és la quotidianitat i la seua tècnica deriva en passió que no empra filtres ni anhela adeptes.