Friederick Kiesler 1890 – 1965

L’obra de Friederick Kiesler (Cernauti, 1890 – Nova York, 1965) és considerada com una de les més singulars i radicals, fascinant i plural de l’art del segle XX. La seua figura enigmàtica i atípica ha sigut escassament estudiada i poc coneguda fins a les décades dels noranta. Kiesler es va formar com a artista i arquitecte a la Viena de Karl Kraus, Ludwig Wittgenstein i Arnold Schönberg entorn d’una modernitat en la qual les fronteres disciplinares s’anul·laven, seguint una certa tradició europea d’interrelació entre els camps artístics, ell mateix va ser físic, escriptor, filòsof i arquitecte.

L’exposició Frederick Kiesler. 1890 – 1965 va ser la primera retrospectiva que es va dedicar a l’obra de l’artista en l’estat espanyol. La mostra presentava una panoràmica sobre les diverses disciplines creatives practicades per Kiesler: arquitectura, aplicació de biotècniques en disseny i arquitectura, escenografia, disseny d’exposicions i arts gràfiques, i comptava, junt als seus projectes i utopies arquitectòniques, amb dibuixos, fotografies, documents, materials audiovisuals, escrits teòrics i poemes. L’exposició s’articulava sobre l’evolució de l’obra de Kiesler, els seus dissenys de cinemes i teatres (1923-1961), els seus projectes d’exposicions (1924 -1947) i la seua llarga investigació sobre les convencions de l’arquitectura moderna que van culminar en Endless House (1950-1961), considerat com un dels conceptes arquitectònics més influents del segle XX.

La mostra donava mostra de la radicalitat utòpica de la imatge sobre les visionàries idees i dissenys de l’arquitecte, que trobaren el seu desenvolupament en la postmodernitat i en la contemporaneïtat en el context de l’art contemporani, com en l’arquitectura, disseny i nous mitjans de comunicació. La radicalitat del pensament de Kiesler recuperat per Archigram, l’arquitectura radical italiana o Rem Koolhaas va arribar a ser més comuna en la postmodernitat que en la seua època a causa de les noves possibilitats tècniques que va oferir la informàtica, el disseny digital i l’avanç en les tècniques de construcció. Les línies corbades i formes fluides que proposava l’arquitectura de Kiesler ocuparen un important paper en els treballs dels arquitectes contemporanis. La mostra va oferir una visió històrica sobre la complexitat i l’utópic origen de la pràctica arquitectònica contemporània.

La proposta curada per Bartomeu Marí i Roland Groenenboom, en col·laboració amb el MNAM Centre Georges Pompidou (París) va itinerar de París al Witte de With (Rotterdam) abans d’arribar a València. Al costat de l’exposició es va editar un catàleg investigant i analitzant la figura de l’arquitecte, dissenyador i artista romanés amb textos de Dieter Bogner, Bartomeu Marí i una selecció de textos de Kiesler que incloïen el seu Manifesto, text en el qual desenvolupava la teoria de l’espai transgressiu “Endless Space” en oposició a l’hegemonia del funcionalisme i de l’Estil Internacional.