Frank Lloyd Wright

La Ciutat Vivent

Exposició

L’exposició sobre l’arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright (Richland, Wisconsin 1867 – Phoenix, Arizona 1959) és la primera retrospectiva presentada a Europa des de la mort, fa quaranta anys, d’aquest creador visionari que va inserir l’arquitectura en l’àmbit de la modernitat. La mostra ha estat produïda pel Vitra Design Museum de Weil am Rhein (Alemanya), amb la col·laboració de l’Exhibitions International de Nova York i The Frank Lloyd Wright Foundation de Scottsdale (Arizona). Amb motiu de l’exposició, s’ha editat un catàleg il·lustrat amb reproduccions de les obres exposades en què es publiquen textos d’experts en la seua obra com Jean-Louis Cohen, J. Michael Desmond i David G. De Long. L’exposició Frank Lloyd Wright. La ciutat vivent mostra la visió de l’arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright d’un renaixement d’Amèrica, de la planificació d’un espai vital per al futur, que ell mateix va batejar com Broadacre City. Aquest magnífic projecte prossegueix la tradició d’idees utòpiques per a un món millor que es desenvoluparen a partir del segle XVIII En Broadacre City, Wright va aplicar les seues idees sobre l’arquitectura orgànica que englobaven el disseny i la planificació urbanística de tota una ciutat integrada en l’entorn natural. El seu plantejament presenta una visió en què es percep la influència de l’humanisme i un sentit visionari de l’arquitectura i l’urbanisme que activara una reordenació social i aprofundira la democratització de la societat a partir del redescobriment i la interrelació entre natura i societat urbana, en un intent de superar la contradicció entre aquests dos espais. Va dividir la terra en parcel·les quadrades, tot seguint una tradició americana, illes de cases que haurien de ser poblades de manera uniforme i serien governades únicament per autoritats locals, coordinades per un govern nacional. Granges i fàbriques, cases i espais de treball, podrien coexistir en harmonia, i el caòtic desordre de les ciutats tradicionals desapareixeria gràcies al desenvolupament dels mitjans de transport i les comunicacions que permetrien la inserció i distribució dels espais urbans en el medi natural. Gran part dels edificis realitzats per Wright foren inclosos en el projecte Broadacre City, que es presenta reproduït en una gran maqueta, construïda especialment per a l’exposició i eix central d’aquesta. A través d’un ampli desplegament de materials com plans, dibuixos, fotografies, maquetes, llibres, mobles i objectes decoratius, l’exposició permet reconstruir la trajectòria i les aportacions fonamentals a l’arquitectura moderna formulades per Wright, representades entre altres edificis característics de la seua producció per la Millard House a Pasadena (Califòrnia), la Kaufmann House o Fallingwater a Bear Run (Pensilvània), el Johnson Wax Company Administration Building a Racine (Wisconsin), la First Unitarian Church a Madison (Wisconsin), el gratacels Price Tower de Bartlesville (Oklahoma), el Larking Building de Buffalo (Nova York), la Frederick C. Robie House a Chicago i l’edifici helicoïdal per al Solomon R. Guggenheim Museum a Nova York, a més d’un centenar d’altres projectes entre els quals s’inclouen també aquells que no arribaren a realitzar-se. Aquests projectes s’agrupen a partir de les funcions per a les quals foren concebuts: “edificis per al treball”, en què es replantegen els espais on es desenvolupa el treball modern; “edificis per al comerç”, entre els quals s’inclouen botigues, bancs, estacions de servei, garatges i mercats a l’aire lliure; “edificis commemoratius i de culte”, dissenyats com a espais de congregació i fonts d’espiritualitat per a la comunitat; “edificis per a l’ensenyament”, escoles i universitats obertes a la natura amb espais que permeteren el desenvolupament de la creativitat; “edificis per a les arts”, entre els quals es troben teatres, museus i construccions polivalents que permeten la celebració de distintes manifestacions artístiques; “edificis per a l’oci”, planejats per a aprofitar els avantatges que oferia l’entorn natural; “edificis per a la comunitat”, on es concentren els serveis cívics necessaris per a l’autogovern local de les poblacions; “edificis d’habitatges individuals”, en els quals va procurar harmonitzar el disseny i els materials amb l’entorn en què estaven situats; i “edificis d’habitatges col·lectius”, entre els quals estan representats alguns dels blocs d’apartaments que Wright situava preferentment en espais oberts al paisatge i hotels per a allotjaments temporals. Notes biogràfiques 1867 Frank Lloyd Wright naix a Richland Center (Wisconsin) 1886 Ingressa a l’Escola d’Enginyeria Civil de la Universitat de Wisconsin 1887 Viatja a Chicago. Treballa com a dibuixant a l’estudi de Joseph Lyman Silsbee 1888 S’incorpora a l’estudi Adler & Sullivan 1893 Obri el seu propi estudi d’arquitectura a Chicago 1903 Darwin D. Martin House a Buffalo (Nova York). Projecta el Larkin Building a Buffalo (Nova York), acabat el 1922 1906 Avery Coonley House a Riverside (Il·linois) 1908 Frederick C. Robie House a Chicago 1909–10 Autoexili a Europa 1913 Comença el projecte de l’Imperial Hotel (Japó) que no resultarà afectat pel terratrèmol de Japó del 1923 1915 Olive Hill Theater for Aline Barnsdall, Los Angeles 1923 Charles E. Ennis House a Los Angeles (Califòrnia) 1935 Fallingwater a Bear Run (Pensilvània) 1937 Wingspread, Herbert P. Johnson House (Wisconsin) 1939 Publica An Organic Architecture 1943 Publica An Autobiography (1932, revisada el 1943). Projecta el Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York 1947 First Unitarian Church, Madison (Wisconsin). Pleasantville (Nova York) 1948 V. C. Morris Gift Shop, San Francisco (Califòrnia) 1952 H. C. Price Company Tower, Bartlesville (Oklahoma) 1954 Publica Natural House 1958 Publica The Living City 1959 Acaba el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York Mor a Phoenix (Arizona) el 9 d’abril