Francesc Torres

L’obra de Francesc Torres (Barcelona 1948) és un dels exemples representatius de l’evolució de l’art conceptual català. Torres, que va viure la Barcelona de l’auge del conceptual, el maig del 68 a París i l’aparició dels llenguatges adscrits als nous mitjans al Nova York, presenta un desenvolupament marcat per un inici de caràcter minimalista cap a un discurs més polititzat i un treball més íntim i multidisciplinar, sense deixar arrere el vocabulari de l’art conceptual dels anys 1970 i 1980.

L’exposició individual de l’artista en l’IVAM Centre del Carme, curada per Nuria Enguita i Vicent Todolí, presenta dues instal·lacions: Pluja Uniforme o Alguna cosa Més Que Una Gota d’Aigua, una vídeo-instal·lació que materialitza un projecte de 1969 que mai arribà a exposar-se, i una instal·lació realitzada especialment per a l’IVAM titulada La Lluna en un Cistell.

En Pluja Uniforme o Alguna cosa Més Que Una Gota d’Aigua una càmera registra en primer pla l’impacte d’una gota d’aigua sobre una superfície líquida i retransmet el senyal de vídeo a una sèrie de monitors que multipliquen el nombre de gotes, sincronitzant la seua caiguda en “una pluja” electrònica virtual perfectament uniforme. El so de la gota d’aigua es registra i es reprodueix amplificat a tota la sala.

La Lluna en un Cistell es basa en l’encavalcament de tres expressions populars; “La lluna en un cove”, expressió catalana que fa referència a voler o demanar l’impossible, “To howl at the Moon” —udolar a la lluna—, expressió anglosaxona qualificativa de les causes perdudes o les esperances fútils; i “La gallina dels ous d’or” una altra frase que fa referència a la impossibilitat de satisfer els desitjos.

Esta instal·lació presenta, en una sala en penombra amb el fons sonor d’udols de llop, una reproducció de la lluna suspesa sobre una sèrie de cistells de vímet que cobreixen l’espai central de la galeria. A l’interior de cada cistell hi ha un llibre. Els títols dels llibres corresponen als tractats més significatius que aborden el Paradís o la Utopia, d’autors com Virgili, Sant Agustí, Thomas More, Fourier, Saint-Simon, Rousseau, Bakunin, Marx i Engels… en l’extrem oposat de la sala una nova versió del Angelus Novus de Walter Benjaminposat sobre uns ous daurats.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un “llibre d’artista” que conté textos de Bernardo Atxaga, Corinne Diserens, Mar Villaespesa i Francesc Torres, i amb documentació de les instal·lacions.