Ferran García Sevilla

Ferran García Sevilla (Palma, 1949) va abordar en la seua primera etapa com a artista, no sols l’auster aspecte lingüístic del conceptualisme, sinó també el body art i la performance. En esta època va mantindre contactes amb els artistes del Grup de Treball però es va allunyar d’ells poc després per la divergència de les seues propostes. La seua evolució cap a la pintura va estar marcada pel canvi d’actitud estètica i ideològica que es va produir a principis dels huitanta. El retorn a la pintura va ser una reacció cíclica davant l’aridesa de les pràctiques minimalistes i conceptuals, però també un reconeixement que estes mateixes pràctiques havien obert noves possibilitats en la pintura.

García Sevilla va articular en la seua obra una poètica densa i personal, narrant i construint el seu propi món simbòlic. El seu vocabulari replet d’imatges preses d’escenes de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació, de l’arqueologia o la història de l’art funcionaven com a esdeveniments, constituint la base entorn d’ala com s’articulava i entenia l’experiència.

En el plantejament estètic el pintor mallorquí convertia la “superfície” en tema de discussió en detriment de la “profunditat”, feia del “collage” el seu mode d’expressió més important amb el qual creava una narrativa trencada, disgresiva, sovint simbòlica i adoptava una actitud que li portava més enllà de posicions merament emocionals, aprofundint en textos, prenent coses prestades, citant, burlant-se, inventant, recordant, vivint i imaginant.

L’exposició individual dedicada a l’autor, curada per Kevin Power, va reunir 71 obres de gran format realitzades en el període que va des de 1981 fins a l’actualitat, reflectint les constants preocupacions que han donat una configuració tan singular a l’obra d’este artista: llum-energia, foscor, guerra-violència, estats anímics, viatges, somnis o codis lingüístics. El catàleg editat amb motiu de la mostra reproduïa la totalitat de les obres exposades al costat de textos de Kevin Power, Greg Hilty, John Yau i del propi artista.