Esteban Vicente

Esteban Vicente (Turégano, Segòvia, 1906 – – Bridgehampton, EE. UU., 2001) va estudiar a l’Escola de Belles Art de San Fernando de Madrid, lloc que li va permetre el contacte amb artistes i escriptors de l’època, entre altres Federico García Lorca, Luis Buñuel, Rafael Alberti o Juan Ramón Jiménez. Posteriorment va viatjar a Londres i París on va conéixer l’obra de Matisse, Cézanne, Marquet i Juan Gris, pintor que influiria més tard en el seu vocabulari pictòric. Durant esta primera etapa l’obra de Vicente s’inscrivia formalment dins de la figuració, tendència que a partir de la dècada dels trenta abandonaria, després de començar de nou i pintar al natural.

És en esta segona etapa on l’autor presenta una obra que, juntament amb el seu traslladat a Nova York després de la guerra civil espanyola, compartiria vocabulari amb el de De Kooning, Gorky, Hofmann, Guston o Tworkov, pintors que van crear l’estètica de la denominada Escola de Nova York. Dins d’eixa tendència, Esteban Vicente va mantindre una postura independent ja que el seu art no va partir de les teories psicoanalítiques i surrealistes, sinó de la tradició de la pintura espanyola juntament amb la tradició de la pintura francesa moderna. A partir de 1957, Vicente desenvolupà un estil característic basat, fonamentalment, en composicions construïdes a partir de l’harmonia de games càlides i fredes que resulten de l’observació de la naturalesa i la introspecció. El mateix artista va definir les seues pintures com a paisatges interiors: “Quan dic paisatge vull dir estructura. L’estructura de la pintura és el paisatge, però no el color. Per això dic que són paisatges interiors”.

No obstant això, al costat de la seua sofisticació del llenguatge pictòric, en l’obra de Vicente destaca la producció de collages, obres realitzades amb la mateixa tècnica que les seues pintures, en els quals els trossos de paper operen com a subtítols de les pinzellades. El llenguatge del collage va permetre a l’autor subratllar més el procés material i li va oferir una proporció més íntima, però acompanyant amb els seus trossos característics: transicions subtils, canvis de plans, moviment en profunditat i una llum trèmula. L’exposició Esteban Vicente. Collages 1950-1994 produïda per l’IVAM, es dedica als collages realitzats per l’artista des de 1950 que, en el context general de la seua obra, van ser un mitjà fonamental d’expressió i van tindre tanta importància com la seua pintura.

La mostra, comissariada per Vicent Todolí, amb la col·laboració del Ministeri de Cultura i Iberdrola S. A., presenta així mateix un catàleg amb reproduccions de les obres exposades i textos de Juan Manuel Bonet, Elaine de Kooning, Elisabeth Frank i Ellen Russotto.