Escultura infinita reuneix el treball de quaranta-un artistes de nacionalitat espanyola per mitjà de noranta-una obres procedents, fonamentalment, de les col·leccions d’IVAM – Institut Valencià d’Art Modern, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Museu Patio Herreriano d’Art Contemporani Espanyol i Fundació Antoni Tàpies. Aquesta exposició proposa una mirada, un relat possible entre aquells que la museografia actual ofereix, sobre l’escultura espanyola en el nucli central del segle XX. Plantejada des d’un delimitat marc cronològic (1930-1997) i restringida a un país (Espanya) o una nacionalitat (l’espanyola), ens proposa un apropament a la incontenible irrupció de l’estil modern en l’àmbit de l’escultura. També al procés que va determinar que l’escultura deixara de ser exclusivament estàtua i d’obeir lleis antigues; d’abandonar el pedestal per a instal·lar-se a terra i així ocupar o buidar l’espai; d’oblidar la seua materialitat per a fer-se fràgil o fugaç per a ser cos, escenografia o registre; fer-s’hi present i abraçar l’espectador o també lliurar-se a les lleis de la llibertat i l’experimentació, abandonada definitivament de les seues pròpies certeses. En aquest sentit, l’exposició Escultura infinita, reuneix obres de representants de la modernitat espanyola de la dècada de 1930, com Alberto Sánchez, Ángel Ferrant o Pablo Palazuelo, que van actuar com a ressort i inspiració per a autors de generacions posteriors com Sergi Aguilar, Cristina Iglesias o Fernando Sinaga.
