Dedicada a l’anàlisi de la realitat soci-cultural del Mediterrani, aquesta mostra qüestiona si aquesta àrea geogràfica existeix com a entitat cultural, política o social. L’exposició, que s’estructura en dues parts, reflexiona primer sobre el mite, el d’aquells intel·lectuals del nord d’Europa que viatjaven al sud cercant l’arcàdia perduda. Alguns d’ells ho feien per a millorar la seua salut, uns altres per a trobar-se amb una visió del cos humà molt més lliure, com a element de plaure i sense els tabús dels països protestants. Per a il·lustrar aquesta imatge idíl·lica del mediterrani es mostren fotografies dels alemanys Wilhelm von Gloeden o Herbert List, així com pintures de Pinazo, Sorolla, Picasso o Muñoz Degraín.
La segona part de l’exposició, la més contemporània, reflexiona sobre com s’ha passat d’aquesta visió idealitzada, a la de l’espant, amb el Mediterrani com a permanent zona de conflicte, amb problemes com la immigració, la desigualtat, el racisme o les fronteres infranquejables. Entre les obres que ací s’exhibeixen prima la fotografia i el vídeo, amb treballs d’artistes com el valencià Sergio Belinchón, les marroquines Yto Barrada i Bouchra Khalili, l’algeriana Zinedine Bessai, el libanès Akram Zaatari, l’albanès Adrian Paci, el palestí Taysir Batniji, la francesa Zineb Sedira o la suïssa Ursula Biemann, entre altres.
