Ana Penyas i Alba Herrero. En una casa

En una casa. Genealogia del treball de la llar i de les cures, la proposta d’Alba Herrero (València, 1986) i Ana Penyas (València, 1987) concebuda específicament per a la Galeria 3 de l’IVAM presenta un caràcter híbrid entre la narració gràfica i la investigació social. Posa el focus en el treball de la llar i les cures remunerades, aquelles que es duen a terme fora de la casa pròpia, en la intimitat d’una llar aliena, ja siga dins de l’economia formal o informal. Es tracta d’un treball feminitzat i precaritzat, on es reprodueix la construcció social de la seua responsabilitat com una qüestió inherentment femenina. Malgrat la centralitat de les cures per a la sostenibilitat de la vida, aquestes han sigut històricament invisibilitzades i desplaçades a àmbits com l’econòmic i el polític, la qual cosa provoca que, encara hui, no ens preguntem col·lectivament com cuidem i com desitjaríem fer-ho.

Els imaginaris i les maneres de nomenar aquest treball han canviat al llarg de la història en funció de les transformacions polítiques i culturals: del servei domèstic vinculat a l’èxode rural durant la dictadura franquista sota el model del nacionalcatolicisme, fins la deriva de les treballadores de la llar actuals i la seua relació amb les cadenes globals de cures. L’abordatge d’aquestes pràctiques ha variat, tornant-se més complex a mesura que ho feien també els posicionaments feministes i avançava l’organització col·lectiva de les treballadores del sector.

En una casa. Genealogia del treball de la llar i de les cures proposa un recorregut entre allò íntim i polític. A partir de material d’arxiu i de les experiències de vida de dones de diferents edats i procedències, treballadores de la llar i les cures la majoria, però també ocupadores, la proposta recorre els canvis temporals, espacials i socials vinculats a aquest treball. D’aquesta manera, es posa l’accent en les desigualtats socials que travessen aquests processos. A través de diferents formats —una exposició, una publicació i diverses activitats públiques— es proposa una relectura oberta sobre els models de família i de treball, les trajectòries de la mobilització col·lectiva per a la reivindicació de drets i condicions de treball dignes, i les motivacions i expectatives de vida dels qui fan el treball i els qui el reben. En definitiva, sobre l’organització social de les cures.

Col.labora: