L’Ultraisme i les arts plàstiques

L’ultraisme va ser fundat en 1918 a Madrid per Rafael Cansinos-Assens (Sevilla, 1883 – Madrid, 1964). Els plantejaments bàsics del moviment es van presentar en una entrevista realitzada per Xavier Bóveda a Cansinos-Assens per a El Parlamentario. En aquelles declaracions, Cansinos-Assens s’alineava amb les propostes d’escriptors com Tristan Tzara, Guillaume Apollinaire i Pierre Reverdy, que el poeta xilé Vicente Huidobro havia donat a conéixer en l’estat espanyol, i va proclamar l’ocàs deifinitiu del modernisme, proposant el terme “ultra” per a un moviment que donara cabuda a qualsevol tendència i modalitat literària que fora innovadora. L’ultraisme, més significatiu en el pla literari que en el pictòric, va subratllar la importància de la fantasia, d’allò pintoresc, de la màquina i del dinamisme de la vida moderna. Malgrat ser un fenomen que en literatura es va expressar, majoritàriament, en llengua castellana, també va integrar a les propostes nacionalistes del nucli format per artistes i escriptors gallecs.

Esta exposició, la primera dedicada a l’ultraisme en territori nacional, es centra en l’anàlisi del que va ser el moniviment d’avantguarda espanyol a través dels llibres i revistes produïts pels seus poetes i escriptors, i també, de les obres pictòriques realitzades pels artistes que van assumir l’ideari ultraista. En la mostra s’inclouen revistes, llibres i manuscrits juntament amb pintures, gravats i dibuixos de Robert i Sonia Delaunay, Daniel Vázquez Díaz, Rafael Barradas, Joaquín Torres-García, Carlos Sáenz de Tejada, Pancho Cossío, Celso Almàssera, Norah Borges, Antonio de Guezala, Francisco Borés, Álvaro Cebreiro, Manuel Méndez, Salvador Dalí o Rafael Alberti. L’exposició es completa amb un repertori d’obres de l’estridentisme mexicà, moviment amb el qual l’ultraisme va coincidir en afinitats avantguardistes. Junt a l’exposició s’ha programat un concert en el Centre del Carme que posa en diàleg l’ultraisme i la música, compta amb la participació del Grup Instrumental i la soprano Elena de la Mercè dirigits per Joan Cerveró.