Trésors de l’Art Taïno
L’exposició Tresors de l’art taïno és el resultat d’un conveni de col·laboració firmat el 2005 entre Centro Cultural Eduardo León Jimenes i l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).esta coordinació interinstitucional ha produït abans les exposicions Reinvencions. Fotografia dominicana post dictadura, que es va mantindre oberta en el prestigiós museu valencià entre el 29 de setembre i el 15 de gener de 2006; El retrato en la colección de fotografía del IVAM (del 28 de febrer al 23 d’abril de 2006) i Crónicas de papel (del 28 de febrer al 15 d’abril de 2007), que van ocupar la Sala de Exposiciones Temporales María Asensio de León, en la institució cultural dominicana.
La mostra s’ha organitzat fonamentalment a partir de la col·lecció arqueològica del Centro León. Aborda allò taïno i les seues expressions no com un tot uniforme, sinó com una cultura mestissa que va integrar les aportacions de les tribus sud-americanes de l’ètnia arauac, provinents de la conca del riu Orinoco i altres regions continentals, així com dels habitants que les van precedir en l’arc antillà. Després de 1492, i sobre este complex mosaic cultural, es va formar la cultura caribenya tal com la reconeixem hui.
Tresors de l’art taïno oferix una perspectiva que partix del propi univers taïno per a donar compte dels valors assolits per les seues pràctiques artístiques i artesanals i, a través d’estes, mostrar una societat articulada que va produir un patrimoni perdurable, viu hui com un component indispensable de la cultura caribenya. Estos tresors són presentats en un vincle passat-present que permet una major comprensió del seu valor. Cada un dels àmbits que formen l’exposició desenrotlla tres dimensions fonamentals de sentit. La primera s’estructura gràcies a una selecció d’objectes creats pels taïnos i que són exemples representatius del seu exquisit art. La segona fa visibles diversos elements provinents de la cultura material i immaterial taïna que encara tenen una presència recognoscible al Carib de hui i inclús més enllà. La tercera crida l’atenció sobre algunes formes en què els actuals habitants de la regió representen o assumixen allò taïno com una part de les seues arrels d’identitat.