Chillida

L’obra d’Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924 – 2002) es va iniciar entre el 1948 i el 1951 quan residia a París, on va descobrir el pensament i estètica moderna que li va influenciar per a la construcció del seu vocabulari propi. Referències com Julio González, el context de la capital francesa i les seues arrels basques van donar peu a l’artista donostiarra a fer del ferro el seu material predilecte. Després d’uns anys de treball amb materials com la terra i la pedra descobrix en el ferro un material que va posar de manifest el seu domini de la forja i mostrava la seua economia de mitjans i una depuració dels gestos i les formes, amb obres com a Elogi del foc, Elogi de l’aire (1956) de la sèrie Rumor de límits.

El treball de Chillida amb el ferro va passar per diferents fases, una primera de caràcter instrumental, una segona marcada per la reflexió volumètrica i una tercera amb un caràcter arquitectònic. Les sèries instrumentals contenien un repertori formal molt arrelat popular (amb referències a les ferramentes llauradors) i es caracteritzaven per les seues formes agudes punxants, la primacia dels plans rectes i els volums de secció quadrada. En una segona etapa, el fet instrumental va tendir cap a una escultura de reflexió volumètrica en la qual la forma perd importància en favor de les relacions volumètric-espacials: volums que trenquen, es corben i es desdobleguen per a modificar i ocupar l’espai. Més endavant, en les sèries arquitectòniques, les escultures i intervencions de ferro van incorporar altres materials com l’alabastre, formigó i acer, amb exercicis compositius que treballaven la tensió entre el racionalisme i l’espontaneïtat del gest de l’autor.

L’exposició Chillida. Elogi del ferro, recollia per primera vegada cinquanta escultures del període central de la producció en ferro de l’artista basc. Una exposició que generava relacions formals i conceptuals amb el llegat de Julio González i la seua concepció de l’escultura com a dibuix en l’espai. Amb motiu de la mostra es va editar un catàleg amb documentació gràfica de les obres exposades i una antologia de textos publicats sobre Chillida com el pròleg del Primer Saló de la Sculpture Abstraite a París de Gaston Bachelard o L’Art i l’Espai de Martín Heidegger text fruit de la relació entre l’artista i el filòsof alemany, a més d’un estudi analític de l’obra en ferro del curador de la proposta, Kosme de Barañano.