Charles Simonds

Charles Simonds (Nova York 1945) va estudiar a la University of California de Berkeley i a la Rutgers University de New Brunswick. El treball de Charles Simonds comença a prendre cos al final de la dècada dels seixanta, quan els moviments de contestació política i social sorgeixen als campus universitaris i es transmeten a una part de la comunitat artística nord-americana. El 1970 Charles Simonds crea els seus dwellings, minúsculs habitacles d’argila situades a l’empara de murs destruïts en barris com el Soho o el Lower East Side de Nova York. Els dwellings eren l’únic rastre visible de l’existència d’una civilització de nòmades, els Little People, que la imaginació de Charles Simonds havia definit com a hiperactius a la vegada que tremendament fugissers. Aquestes obres són metàfores sobre la vida i la mort, sobre el creixement i la degradació. En obres posteriors que podem relacionar amb l’arquitectura ritual antiga com per exemple les mastabes, laberints, torres funeràries o piràmides, els seus treballs abandonen el carrer i assoleixen autonomia com a escultures. Aquestes peces reflexionen sobre l’arquitectura i els sistemes de pensament que la sustenten. Posteriorment, Simonds ha passat a interrogar-se també sobre la relació entre l’obra i l’artista, introduint de manera gradual la figura humana en les seues creacions.

L’exposició planteja un recorregut retrospectiu sobre l’obra del nord-americà Charles Simonds, des dels seus famosos dwellings, o minúscules habitades d’argiles, fins als seus treballs escultòrics actuals. La mostra, s’acompanya d’un cicle de pel·lícules, on es projecten algunes de les cintes filmades per Simonds.