Carlos Cánovas

Carlos Cánovas (Hellín, Albacete, 1951) alterna la pràctica fotogràfica amb la seua activitat docent. És Autor del llibre Apunts per a una història de la fotografia a Navarra (1989), que representa una síntesi de les investigacions que duu a terme des de 1983 sobre el desenvolupament de la fotografia en eixa Comunitat. La recuperació de materials antics li ha permés ser comissari de la sèrie d’exposicions Imatges en el temps, celebrades anualment a Pamplona entre 1986 i 1991. Per encàrrec del Museu de Navarra ha realitzat el condicionament i catalogació de l’arxiu fotogràfic en blanc i negre del fotògraf Nicolás Ardanaz. En 1994 va publicar el llibre Deriva de la ria: paisatge sense retorn, en el qual mostrava imatges de Bilbao al costat d’un text de Miguel Sánchez Ostiz.

Carlos Cánovas. Paisatges fugaços va ser la primera mostra de fotografia que es va exposar en el Centre del Carme i va reunir 176 fotografies, que arreplegaven la trajectòria artística de Carlos Cánovas, incloent-hi una sèrie d’imatges inèdites i un treball sobre València realitzat expressament per a esta exposició. El catàleg editat amb motiu de la mostra reproduïa les obres exposades i contenia textos de Miguel Sánchez Ostiz, Ramón Esparza i Josep Vicent Monzó, curador de la mostra, a més d’una selecció de textos del mateix autor. El catàleg arreplegava les paraules de Cánovas: “l’exposició és un recorregut per les diverses sèries fotogràfiques realitzades per C. Cánovas des de finals de la dècada dels setanta, es tracta de paisatges urbans realitzats on la ciutat -qualsevol ciutat- acaba, en els quals es fan patent el pas dels anys, escenaris sense vocació de romandre però que han arribat fins nosaltres. Més enllà de la presència humil de les coses, la pràctica del temps es convertix també, com si d’una superfície fotogràfica es tractara, en el profund registre d’una memòria personal i col·lectiva, sempre en construcció”.