Aurélie Nemours

La pintura va ser per a Aurélie Nemours (París, 1910 – 2005) un acte de retrobament amb si mateixa, trobada i reconeixement amb el món que l’envoltava. Paral·lelament a la seua trajectòria com a pintora va desenvolupar una obra poètica que amb títols com Midi la lune (1950) o Équerre (1965) abordava temes com el buit, el silenci o l’essència de la geometria. La seua pintura de vocabulari geomètric i sensibilitat per les composicions mínimes, va treballar el títol de les obres com a obertures poètica per a la imaginació i no com a títols designatius a diferència dels seus coetanis, com la seua peça Llarg camí, estructures de silenci, rosaci, Isis, oceà.

En l’obra d’Aurélie Nemours es presenten innombrables solucions pictòriques, a partir d’un reduït nombre d’elements. L’obra de la pintora i poeta francesa inspirada en el neoconstructivisme i els seus estudis en Història de l’Art, interessats per la pintura de l’antic Egipte i el Romàntic, partia d’una claredat i un rigor, no obstant això, rebutjava els esquemes rígids del neoconstructivisme mantenint una perspectiva oberta cap a la intuïció i la narrativitat poètica. Nemours, tant en la poesia com en la pintura, va tindre en el buit i el mode de posicionar-se en ell buit un dels seus temes centrals. Esta concepció artística es va basar en estructures, regles i ordenacions que l’artista va establir en la sèrie titulada Structures du silence. El color s’establia com un element primordial que conferia forma i estructura, ella mateixa el definiria part del seu treball com “l’aventura del color”.

L’exposició retrospectiva dedicada a Aurélie Nemours en l’IVAM era la primera retrospectiva de l’artista presentada en l’estat espanyol. La mostra presentava vint-i-dos pastissos corresponents a la sèrie Demeures, realitzada en els anys cinquanta i cent vint olis, representatius de les diferents etapes de la seua trajectòria artística, incloent-hi les seues sèries més recents Structures du silence i N+H. El catàleg de l’exposició reproduïa íntegrament les obres exposada al costat de textos d’Emmmanuel Guigon, curador de la proposta, Louis Ucciani, Annte Tronche, una conversa de Juan Manuel Bonet amb Aurélie Nemours, cronologia i bibliografia.