Arquitectura valenciana. La dècada dels vuitanta

L’1 de juliol de 1982 s’aprovava l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, un deute històric pendent des que València fora la capital de la República, entre novembre 1936 i octubre de 1937, quan es va quedar a un pas de ser confirmat en les Corts espanyoles. Com en la resta de les autonomies de l’Estat espanyol, va caldre esperar a l’arribada de la Transició democràtica per a veure’n la consolidació i posada en pràctica. La transformació de les societats des de llavors ha sigut imparable i els autogoverns van trobar en l’arquitectura una eina de gran visibilitat que unificava la funcionalitat i la necessitat de nous espais institucionals i públics, d’una banda, amb la propaganda útil en favor d’un Estat en vies de descentralització.

El punt d’origen de la mostra es troba en la creació de l’Escola d’Arquitectura de València en 1972, on convergeixen una sèrie d’arquitectes que van assumir la responsabilitat de transformar la Comunitat en termes de qualificació, en àmbits com l’habitatge, edificacions singulars, rehabilitacions patrimonials i generació de nous espais públics, com les actuacions en l’antic llit del riu Túria que va derivar al parc urbà que és actualment. Els tres comissaris, així mateix arquitectes i actors actius en aquell procés, van seleccionar un total de 51 obres del període 1980-1990, presentades com a panells explicatius.