Arquitectura Racionalista a València. La Ciutat Moderna

L’exposició Arquitectura Racionalista a València. La Ciutat Moderna va proposar una investigació documental sobre l’arquitectura de la ciutat i la biografia d’alguns dels seus arquitectes, en un període cronològic que arrancava l’any 1927 (data del concurs per a l’edifici de l’Ateneu) i culminava en la 1946, quan el país degut a l’establiment del franquisme es tanca sobre si mateix, tenint la dècada dels 30 com a època de vertebració de sensibilitats modernes que es van veure pausades pel colp d’estat.

La proposta es recolzava en maquetes, plans originals, fotografies i arxius gràfics de l’època, i es complementava amb la visió que aportava el recorregut fotogràfic realitzat per l’artista Javier Campano. L’exposició contenia, a més, diversos capítols dedicats al mobiliari i interiorisme moderns, a les transformacions urbanístiques que reformen el cor de la ciutat i al material escrit de l’època, de la qual s’extrauen els llibres i revistes que componien la biblioteca ideal de l’arquitecte d’aquell moment, la professió del qual, també en aquells anys, es va transformar profundament.

El catàleg de l’exposició contenia textos d’Alberto Peñín, Albert Girona, Juan José Estellés, Emilio Giménez, Javier Pérez Rojas, Vicente Colomer, Manuel Portaceli, Carmen Jordá, Patricia Molins, Juan Blat, Francisco Taberner, Inmaculada Aguilar, Jorge Torres i els comissaris Juan Lagardera i Estimant Llopis, així com el testimoniatge personal de Tomàs Llorens. La part final del catàleg inclou diversos apèndixs amb una guia-secció de 60 edificis racionalistes, una breu ressenya biogràfica de la trentena d’arquitectes que van actuar en aquells anys, més de vint textos de l’època i una completa bibliografia actualitzada.